16.9 C
Igualada
Diumenge, setembre 20, 2020

Un suggeridor passeig arran de mar: Camins de Ronda de la Costa Brava

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Filòloga, historiadora i fotògrafa

La Costa Brava, des d’unes captivadores i esplèndides poblacions costaneres, amb els seus perfils ondulats i, a voltes, tortuosament serpentins, s’esdevé un pròdig tresor amb mil i un de racons o –si cap- d’amagatalls que constitueixen un admirable paradís prenyat de multitud d’indrets secrets a punt de revelar-se’t. Per aquestes contrades, qualsevol ànima viatgera que es proposi de lliurar-se -des d’una perspectiva d’excursionista- a recórrer itineraris no massa concorreguts, i afortunadament molt ben emparats, es troba a un pas d’inaugurar algun dels populars i estimablement íntims “camins de ronda”. Els camins de ronda que contornegen -deixant-se acaronar o envair per les aigües de la Mediterrània- els límits de les terres i els hàbitats del litoral empordanès et regalen unes espectaculars estampes d’allò que havia estat una atàvica travessia arran de mar, que entre cala i cala et convida a un passeig amable i summament saludable per a deixar-te captivar de la immensa grandiositat de tot un embolcall paisatgístic força desconegut per un turisme de sol i platja massa prolífic.

La riquesa d’aquests encontorns és tot una invitació a l’inexcusable trajecte del Camí de Ronda que, des del preferent veïnatge de la població de S’Agaró fins a la platja de la Torre Valentina, t’endinsa per una via d’antigues senderes que han perdurat íntegres -fins els nostres dies- amb la fesomia originària al llarg d’un traçat d’una respectable alçària que els permet de consolidar-se com a vells enclavaments estratègics defensius. En marxa, per unes sendes costerudes, però còmodes, abordes des d’allà dalt una envejable posició privilegiada –de la mateixa manera que ho havien fet els teus antecessors- amb unes excel·lents panoràmiques de mar i de cel que t’evidenciaran la sempre eterna majestuositat de la Costa Brava.

Aquesta travessia cap a Torre Valentina et convida a conquerir les puntes de En Pau i la de Sa Conca en mig d’uns paratges de pins esvelts i d’una vegetació frondosa i rica en espècies autòctones que, ara amaguen i ara insinuen, unes inimaginables finques senyorívoles. De passada, aquesta assossegada caminada entre matolls i uns castigats pedruscalls, t’incita a unes plàcides parades per a deixar-te enlluernar amb algunes superiors seqüències de la fortitud i l’habilitat d’uns quants pescadors lluitant contra l’esclat de les incansables onades sobre uns roquerars que amaguen unes cobejables preses. I més endavant, et ve a rebre la colossal silueta de Cala Pedrosa amb el seu llindar muntanyenc, una diminuta platgeta d’una rogenca sorra desgranada que és una invitació a un bany, propi d’un edèn virginal. Cap amunt, unes altres cales, Cala Font i Cala Les Vaques et subjuguen a algunes retirades al voltant de fortuïts amagatalls de selves de mar, que presumeixen amb orgull dels seus acinglats i de les seves espantoses timbes escapçades per la secular fúria del mar. En un trànsit de davallada, veus deprimir-se aquelles prominències rocalloses tan bon punt vas apropant-te a l’imponent embolcall illenc de la preciosa Cala de Sa Conca, amb un retall sorrenc que penetra en l’anomenada platja dels Oriços o dels Erissons. Al seu límit, una escurçada escalinata et condueix a la Punta del Pinell i la Punta Prima per assaltar-te amb les primeres impressions del món de la bullícia i l’espectacle de masses de la veïna Platja d ’Aro. Amb tot, si et decideixes a desestimar qualsevol temptació d’oci i de plaer d’aquest populós reclam turístic, només passar de llarg i encarrilar-te per la curta travessia de l’embocadura del Ridaura, retornaràs altre volta per universos ancestrals sobre les fondàries d’uns caminals prehistòrics amb la monumental presència d’uns vestigis megalítics, com és el cas –no t’ho pots perdre- del monòlit granític de El Cavall Bernat: un impressionant testimoni del desafiament de la pedra sobre les estampides del mar que s’ha esdevingut un símbol dels pobles veïns. I a l’entorn d’aquesta indescriptible roca solitària, la resta és la bella estampa d’unes engrescades onades que semblen perseguir-te.

De la punta rocosa de Platja d’Aro estant, pots emprendre l’últim tram d’aquest recorregut des del familiar corredor de El Xuclador -modelat per una espadada costa abrupta- que et perseguirà amb unes magnífiques perspectives de la platgeta de Sa Cova i la Cala del Pitxot i la Cala del Pi. I entre els esculls que apareixen i desapareixen amb l’empenta de les onades, el passadís d’uns túnels et mena a un pas de minúscules platges com les de l’Illot de Sant Jordi, amb un paisatge molt peculiar i nodrit d’unes estranyes roques grisenques finament modelades que acaba justament a la platja de la Torre Valentina. Aquí, una extensa hisenda que ha heretat el motiu d’una antiga masia -amb torre de guàrdia en l’enclavament més elevat del mateix nom- et desvetllarà una tafaneria passatgera a propòsit dels darrers veïns d’aquests dominis. I cara al mar, el precipici, unes aigües transparents i d’unes insospitades profunditats acullen emmirallant-los uns destins sensacionals.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Calaf elabora el protocol contra les violències masclistes

Durant els mesos de maig i juny, des de la Regidoria de Polítiques Feministes i Igualtat amb l’acompanyament de DAE (Dones amb Empenta) i...

Vallbona complementarà les beques del Consell Comarcal per al menjador escolars

L’Ajuntament de Vallbona d’Anoia ha decidit destinar una partida de 1.430 euros per complementar les beques menjador que rebin els alumnes des del Consell...

PDUAECO: cap més conte de fades!

Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong...

Nou projecte per a la millora de l’espai públic a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha impulsat un projecte d’urbanisme per a la gestió i millora de l’espai públic, equipaments municipals i el seu...

Ricard Fuster: “Teníem moltes ganes de tornar a obrir l’Ateneu Cinema”

El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia...
Compartir