Som dimarts 11 de febrer, avui els carrers es desperten amb el so de les campanes de l’església del Roser. Els veïns del barri de la Font Vella es pregunten per a qui toquen les campanes. De seguida s’escampa la notícia, el Joan ens ha deixat.
Nascut al cor del barri de la Font Vella, parlar del Joan és parlar del barri, no s’entén un sense l’altre, la seva vinculació amb el barri ve de molt lluny. Ja des de petit havia viscut el lligam familiar amb les festes, un vincle que no ha deixat mai.
És part d’una generació de consols que va veure minvar les festes, i va ser gràcies a la seva diligència que a partir de l’any 1977 van aconseguir fer-les brollar de nou.
Unes festes que es mantenen vives encara avui en dia, i no només això, van introduir noves tradicions que la ciutat ha fet seves: les caramelles per Pasqua, l’ou com balla, el ball de les cinc places, el mercat d’antiguitats, la fira de Nadal, i moltes d’altres propostes que amb una voluntat altruista han teixit l’esperit de comunitat del barri, i d’Igualada. Un llegat del qual ell se’n sentia molt orgullós.
El barri, igual que la nostra societat, evoluciona. Uns que ja no hi són, d’altres que ja hi eren, els que som i els que vindran, ens sentim responsables de seguir el seu mestratge per mirar endavant.
Veïns i veïnes del barri de la Font Vella, grans i menuts, retrobem-nos al carrer. Salut al veïnat.
