El top manta és una forma, no regulada per la llei, de vendre productes falsificats o que infringeixen els drets d’autor. Les persones que intenten guanyar-se la vida amb aquesta activitat il·legal —no cal dir que el top manta no paga impostos de cap mena— acostumen a ser estrangers que no tenen el permís de treball, i com que no poden accedir a un lloc de treball normal s’han de buscar la vida com poden. Però, dit això, de persones il·legals no n’hi ha. Al marge de la seva situació administrativa, nacionalitat, color de pell, etc., les persones només són persones, aquí i a qualsevol lloc.
És ben sabut que situacions administratives anòmales com la manca de papers afecten determinats col·lectius de persones. Però per més anòmala que sigui una situació administrativa, la persona que hi està involucrada no es converteix en una persona il·legal. Tot això són obvietats, sí, però de tant en tant convé recordar-les perquè hi ha qui té una certa tendència a confondre les coses, és a dir, a confondre el comerç il·legal amb una inexistent il·legalitat de les persones.
El fet inqüestionable és que els estrangers que temporalment no disposen d’un permís de treball també han de guanyar-se la vida, i alguns no veuen altra opció que dedicar-se al top manta. Ningú dubta que es tracta d’una activitat il·legal però les persones, també aquest col·lectiu, tenen el costum de menjar cada dia i, per fer-ho, necessiten guanyar diners. No defenso l’activitat il·legal del top manta, només intento explicar-ne els motius.
No cal dir que aquesta activitat provoca una competència deslleial i causa greus perjudicis al comerç legal, que paga lloguer, impostos, Seguretat Social, etc. Per tant, la solució als problemes causats pel top manta només passa per prohibir aquesta activitat i, alhora, oferir altres solucions a aquells que s’hi dediquen. La solució no passa per organitzar una mena de gueto dels manters traslladant-los a determinats indrets allunyats de les botigues, com es va fer l’estiu passat en alguna població de la costa.
Però quan veus que alguns governs municipals com, per exemple, el de Barcelona, justifiquen i a la pràctica sembla que protegeixin més els venedors top manta que els botiguers que paguen els seus impostos és quan t’adones que algú està perdent el nord. Les administracions públiques han d’oferir solucions alternatives als manters (netejar boscos?). Els efectes de la immigració il·legal mai poden passar per fer els ulls grossos a una nova il·legalitat en forma de top manta.
Miquel Saumell
