Tanquem 2014 – Pere Prat

T

Globalment el 2014 haurà estat un any de transició. Ha estat marcat pel procés sobiranista i per la plasmació política de la insatisfacció. L’economia ha continuat plana. Més despeses de les llars i els salaris -dels que tenen feina- congelats. I pels que no en tenen, s’ha consolidat una perspectiva fatalista, on sobreviure pesa molt més que l’esperança de trobar un lloc de treball. Per a uns, la solució és la independència, que altres veuen com el camí del trencament. Per uns calen formes d’autogestió que proposen corrents com ‘Podemos’, que altres veuen com l’ensorrament d’un sistema. Però gairebé tothom coincideix que la corrupció és present en qualsevol instància del poder, sigui econòmic o polític.
Però el 2014 ens deixa més bon record del que havien augurat els pronòstics. A final del 2013 emblava que l’economia espanyola cauria en la recessió. I es tancarà l’any amb un creixement de l’1,4%. I amb creació neta d’ocupació. Minsa, però per primera vegada positiva des de l’inici de la crisi. Espanya, de ser “el malalt d’Europa”, ha passat a ser un referent de en les reunions del G-20 a Austràlia. Tothom és conscient que tot plegat té molt de subjectiu i que per a la majoria aquesta millora no existeix. Però és innegable que són molts els que han fet els deures i que saben què han de fer i com per defensar les seves empreses i com equilibrar ingressos i despeses per evitar el precipici. Cal veure si aquest petit rebot serà un miratge o continuarà el 2015. O, com deia Fabià Estapé en les seves classes, és el “bot del gat mort” (una economia que ha estat caient durant anys, quan xoca contra terra rebota com li passaria a un gat que caigués d’un edifici molt alt). Si és per la inèrcia del xoc es tornarà a caure aviat. Hi ací hi ha dues visions. Una els que creuen que ja ha començat la remuntada i altres que creuen que el 2015 serà pitjor.
Entre els optimistes hi ha l’informe Arcano, una consultora espanyola que els últims anys ha encertat amb els seus pronòstics. En el seu informe de novembre, sosté que l’economia espanyola creixerà i crearà llocs de treball el 2014 i els anys següents per sobre del que diuen els experts. Els factors d’aquest creixement són l’inici sostingut de la recuperació del sector constructor i immobiliari. El crèdit bancari i no bancari, que tornarà a aparèixer i a bon preu i a la continuïtat de les exportacions espanyoles, que ja representen més d’un terç del PIB (percentatge superior al dels Estats Units, Itàlia, el Regne Unit  o França). També valora positivament la caiguda del preu del petroli, la depreciació de l’euro, els nous estímuls monetaris del Banc Central Europeu i la política fiscal.
Per als pessimistes, la caiguda del petroli és el senyal d’una reducció de la demanda, que si es vol corregir portarà a creixements més grans del deute. No s’han fet ajustaments estructurals, sinó maquillatges que no podran tapar ni la corrupció ni l’atur. I la gent, que ja està tipa que li prenguin el pèl, buscarà vehicles per fer valer el seu malestar. El fet de que ara hi hagi menys manifestacions pels carrers, denota que els ciutadans han trobat una esperança creïble que hi ha qui pot girar la truita. Són els que diuen que solament se sortirà de la crisi quan la desocupació hagi baixat a nivells tolerables i els ingressos de les famílies s’hagin recuperat. I això no es donarà amb les mesures endegades pel govern.
Sigui una o altra la realitat que es preveu pel 2015, no sembla que hagin de trobar feina les persones que són a l’atur des fa anys. Per això caldria desenvolupar programes i polítiques específiques d’ocupació. Una tasca prioritària oblidada pel govern.
I l’Anoia continua estant a la cua de Catalunya, quan sempre havia estat en llocs capdavanters. Els empresaris, petits i grans, i la ciutadania en general, continua batallant per mantenir els llocs de treball que encara queden. Hi ha voluntat de reeixir, però nul recolzament institucional. I s’haurà de continuar lluitant amb els mitjans d’ara. Amb il·lusió.
Pere Prat