Sheila Avilés: “Aquesta temporada ha estat boníssima, però no em conformo”

57

Em dic Sheila Avilés, tinc 26 anys i soc de Santa Margarida de Montbui. Aquest 2019 m’he proclamat, per segona vegada, campiona de les Sèries Mundials d’Skyrunning. Vaig començar a practicar l’atletisme al Club Atlètic Igualada i des de fa 6 anys que competeixo en curses de muntanya.

Aquest passat octubre et vas proclamar campiona per segona vegada de les Sèries Mundials d’Skyrunning. Com ho estàs vivint?
Estic molt contenta amb com ha anat tota la temporada i ara ja estic una mica més relaxada després d’haver aconseguit tots els objectius que ens havíem proposat. Això sí, encara estic entrenant per l’última competició que tinc aquesta temporada, el proper cap de setmana al Mundial de Villa La Angostura, a l’Argentina.

Després d’aquest mundial ja acabes la temporada de trail running?
Sí, després d’aquesta cursa ja descansaré i fins al gener no començo a fer pretemporada i a competir. En lloc de fer esquí, com fan altres companyes de trail, a mi m’agrada fer cross per entrenar la velocitat. Així, quan arriba la temporada d’estiu puc fer transferència de la velocitat treballada durant l’hivern a la meva disciplina d’estiu.

Què son les sèries mundials d’Skyrunning?
És un campionat amb 16 proves en total i en què es premia la regularitat. No totes les proves puntuen igual, però. Per exemple, l’última prova puntua molt més que les altres. Per classificar-te per la final cal quedar entre els cinc primers en qualsevol d’aquestes 15 proves anteriors. A l’hora d’establir les puntuacions del campionat, s’agafen els quatre millors resultats més la puntuació de la final. Així, per exemple, jo arribava en primera posició a l’última cursa aquest any, però com que puntua tant, encara se’m podia escapar el campionat. Finalment, en aquesta última prova vaig quedar segona, però la primera no era una rival directa i vaig poder dedicar la gran part de la cursa a controlar a aquelles que competien contra mi.

Aquest 2019 també has aconseguit la medalla de bronze individual del Campionat del Món i la medalla de plata amb la selecció espanyola…
Ha estat un gran any, sí. Un dels objectius era revalidar el títol de les Sèries Mundials aconseguit el 2017 i l’altra era poder aconseguir podi al Campionat del Món, així que estic súper contenta. Això sí, sé que encara puc millorar molt i estic motivada per fer-ho. Aquesta temporada ha estat boníssima però no em conformo.

Tens algun objectiu marcat de cara a la propera temporada?
Jo em centro molt en la meva millora, ja que les coses externes no les puc controlar. De cara a l’any que ve potser no segueixo cap circuit en concret i potser faig curses una mica més mediàtiques, com la cursa del Montblanc, per exemple. També voldria millorar la tercera posició que he aconseguit aquest any al Campionat del Món, aquest és un bon repte també.

Actualment les curses en què competeixes estan al voltant dels 30 quilòmetres. Et planteges augmentar la distància en algun moment de la teva carrera?
A la llarga m’agradaria augmentar la distància, sí. Ara mateix, però, el meu repte és intentar córrer el més ràpid possible. A la llarga crec que seria una bona corredora d’ultres, perquè psicològicament soc molt forta i aquesta és una de les característiques més importants en aquest tipus de curses. L’any que ve potser em tiro a la piscina en alguna ultra, però no és la meva idea començar ja a competir regularment en distàncies llargues. Curses de 3, 4 o 5 hores és suficient, és on em sento còmode.

Què és més important, la fortalesa física o la psicològica?
Crec que s’ha de tenir de les dues coses, però sí que marca molt la diferència tenir una bona mentalitat. Al final, saber patir molt et permet seguir lluitant encara que les cames et fallin i pots acabar aconseguint coses que amb pensaments negatius et farien perdre una cursa.

Tens la Viquipèdia amb anglès i francès però en català i castellà no la tens. És un símptoma que les curses de muntanya encara són més reconegudes a fora que aquí?
La veritat és que a nivell internacional, dins del nostre món, se’m reconeix bastant. Però crec que la gent d’aquí també segueix molt les competicions de trail. Aquí, cada cop hi ha més gent que s’està iniciant en el món de les curses de muntanya.

Com va començar la teva afició per l’atletisme?
Com molta gent aquí a la comarca vaig començar a competir al Club Atlètic Igualada. Era una atleta bastant polivalent a totes les proves. Fa sis anys va ser quan vaig començar a fer curses de muntanya, abans no coneixia massa tot aquest món.
Quan vaig provar el trail running va ser com trobar la meva passió i em vaig adonar que tenia moltes habilitats per competir-hi i que se’m podia arribar a donar bé. Al CAI he tingut una molt bona base per competir com ho estic fent en el món de les curses de muntanya.

Marc Vergés