Señor X

23

Jaume Singla

 

Mira que vaig ser crític amb Julio Anguita quan era el coordinador general de Izquierda Unida i ara, trenta anys després i quan en Julio ja és mort, surten a la llum els documents classificats de la CIA americana que li donen la raó: Felipe González és el Señor X. Han fet falta trenta anys d’enganys, injustícies, mentides i milions d’euros en conferències i prebendes, perquè tothom (excepte el PSC) sàpiga que qui va instigar –o com a mínim permetre- l’assassinat a sang freda de les 27 persones víctimes del GAL, és l’expresident del govern d’Espanya.

Anguita també tenia raó en una altra cosa: el PSOE no és d’esquerres. El socialisme espanyol és espanyol però no és socialista, és estatalista. La política socialista espanyola, lluny de defensar la classe treballadora, és acèrrima defensora de l’Estat. A les eleccions el PSOE –i la seva sucursal catalana, PSC- agafen els vots de la gent d’esquerra i els donen a la dreta.

Ideològicament es defineixen com a federalistes, però defensen l’estat jacobí. Són republicans però defensen amb ungles i dents a la monarquia més corrupta d’Europa i la segona del món. I pel sistema electoral espanyol, quan no governa el PSOE, ho fa el PP però en aquest cas caldrà esperar vint anys més per saber el veritable paper d’Aznar a la guerra d’Irak.

Durant quaranta anys l’estat espanyol ha estat dirigit per assassins a la Moncloa, un lladre, putero i corrupte a la Zarzuela i els hereus del Tribunal de Orden Público franquista gestionant un sistema de justícia ineficient a la base i parcial a la cúpula.

Felipe González, en aprovar la creació del GAL –i en conseqüència dels seus 27 assassinats-, ens feia a tots els contribuents espanyols, corresponsables dels crims perquè la banda era sostinguda i gratificada a través dels “fondos reservados” de l’Estat espanyol, l’ús dels quals és totalment opac a la ciutadania.

Els documents de la CIA que tothom accepta per bons, excepte la portaveu del PSC, Eva Granados, es desclassifiquen quan els delictes del GAL han prescrit i no és probable que Felipe perdi una sola de les seves prebendes i sense que els seus còmplices d’aquells anys de plom, hagin de donar una sola explicació. Alguns, com Pérez Rubalcaba ja han mort i altres com Vera, Barrionuevo o Corcuera ja són fora de la política. Lamentablement en queden bastants incrustats a l’estructura de l’Estat. Des d’Iceta o Teresa Cunillera al cada vegada més agressiu contra Catalunya, Josep Borrell.

Perdoneu que gosi citar Bertold Brech que l’any 1941 a l’epíleg de La irresistible ascensió d’Artur Ui escrivia: el ventre de la bèstia encara és fecund.
Tant de bo que cap vot català serveixi en el futur per engreixar més bèsties feixistes.