18.4 C
Igualada
Divendres, maig 7, 2021

Retrat fidel

Avui farem una excepció al to habitual d’aquesta columna per rumiar un moment sobre el gran exercici de transparència que va representar el debat de diumenge a TVE. Més aclaridor impossible.

D’entrada, el primer a constatar és que hem estat (i estem) fent el préssec de mala manera. Perquè allò que havia de ser tan trencador, tan revolucionari, i des del punt de vista de l’Estat tan digne de represàlies, en realitat va passar amb la màxima normalitat sense que s’ensorrés res. La tecnologia, en forma d’interpretació simultània, ho va resoldre sense més complicacions; i tots aquells infarts, aquella santa indignació, de tants i tants espanyols que suposadament volien seguir la transmissió (ja m’agradaria veure quants van ser, a l’hora de la veritat), no es van produir. Alguns es van ofendre, però va ser més per autoodi (com la socialista aquella de la piulada de Twitter, l’exemple més diàfan de la mentalitat de l’esclau) que no pas per aporellisme. Primera lliçó de transparència, doncs: la renúncia a la llengua és absurda, perquè mantenir-la no provoca cap hecatombe. Senzillament, és un fruit de la por.

La segona potser no és tan sorprenent, però resulta igual d’important. I fàcil d’enunciar: el sobiranisme parla català i l’espanyolisme no. Perquè per a l’espanyolisme la llengua, que és la identitat, no té importància; o més ben dit, sí que en té, però no la nostra, no: la seva. De l’ultraespanyolisme no és cap sorpresa, perquè ho sabem de sobres, i com a mínim té la decència de venir a cara descoberta: són anticatalans i no se n’amaguen (bé, els del PP només a mitges, però també és cert que aquest és un partit cada cop més residual al país). Molt més il·lustradores resulten, en canvi, les altres dues escenificacions: el candidat socialista i el seu castellà amadrilenyat, amb cadència de lector compulsiu d’EL PAÍS i to arrogant, i l’alternança de llengües per part de la candidata de Podem. Il·lustradores perquè traeixen de la manera més transparent possible el seu pensament al respecte; per a Illa, l’epicentre de tot és Madrid, i és probable que aquesta manera tan peculiar de parlar el cheli la modelés en joventut imitant els seus ídols ideològics (Tierno Galván, per exemple); quant a Albiac, l’oscil·lació permanent en funció de l’interlocutor al que s’adreçava és la transposició exacta de l’actitud política del partit on milita: ni blanc ni negre sinó tot el contrari.

La llengua, un cop més, va servir per evidenciar que el mite de l’unsolpoble ja fa temps que s’ha ensorrat.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Es redueix la RT a 0,65 i ja hi ha 30.732 vacunats a l’Anoia

Segueixen les bones notícies a l’Anoia, com a tot el país, en relació a les dades de covid-19. La velocitat de reproducció de la...

Una fuita de gasoil talla dos carrils a l’A-2 i en complica el trànsit

Circulació complicada aquest matí a l'A-2 a Castellolí en direcció a Barcelona. Eren les sis del matí quan el remolc d'un camió s'ha desenganxat...

Sis detinguts per cultivar més de 1.700 plantes de marihuana a Òdena

Mossos d’Esquadra de la comissaria d’Igualada van detenir a principis de setmana sis homes, d’entre 21 i 33 anys, de nacionalitat espanyola i albanesa,...

Toni Bou, operat del peroné després de caure entrenant

El pierenc Toni Bou, vint-i-vuit vegades campió del Món de Trial, ha patit aquesta setmana una caiguda mentre entrenava i aquest dimecres ha hagut...

Montmaneu entra en una prova pilot de rehabilitació d’habitatge al món rural

Un total de 20 petits municipis d'arreu de Catalunya, entre ells Montmaneu, han estat seleccionats aquest dimecres per acollir les proves pilot de mobilització...
Compartir