27.6 C
Igualada
Divendres, juliol 1, 2022

Pere Rodrigo i Montserrat

Si he de definir a en Pere Rodrigo, dic que ha estat un gran igualadí. Un home amb totes les virtuts que voldríem tenir els igualadins de socarrel i, per extensió tots els catalans. Hores d’ara s’ha parlat de la seva vinculació al Cau, a Esquerra Republicana de Catalunya, al comerç, al Casino Foment… i segurament que per més que m’hi esforci, no en diria res de nou. D’altra banda el coneixement que en tinc d’en Pere, no arriba als nivells que en tenen els seus amics íntims. Per això em limitaré a parlar dels quatre anys en que va ser regidor de l’Ajuntament d’Igualada, que com a periodista i com a igualadí, vaig viure molt intensament.

L’aventura municipal d’en Pere és coincident amb l’aventura municipal d’ERC a l’ajuntament d’Igualada, car en Pere Rodrigo va obtenir el primer escó republicà d’Igualada. Després n’han vingut molts més, però el primer va ser el seu.

En aquelles eleccions del 1987 vaig tenir ocasió d’entrevistar als quatre candidats a alcalde d’Igualada, als quals vaig reunir en sengles dinars al Jardí de la Granja Pla. Els quatre candidats foren: Manuel Miserachs, per CiU; Antoni Dalmau, pel PSC-PSOE; Bernat Martí pel PP i Pere Rodrigo per ERC. La fatalitat ha volgut que els dos més joves, Dalmau i Rodrigo, ens deixessin amb poques setmanes de diferència. I avui, ja cap d’ells no està entre nosaltres.

En aquella primera entrevista com a candidat vaig tenir ocasió de descobrir la faceta política d’en Pere que es basava en una gran honradesa i sinceritat, que el feia entrar de cara i sense embuts en els problemes de la ciutat. Va ser el primer en proposar un aparcament soterrani a la plaça de la Creu, projecte que va tardar anys a fer-se.

Les eleccions les va guanyar per tercera vegada Manuel Miserachs i en Pere Rodrigo es va mantenir a la oposició constructiva. Tan constructiva que va acceptar portar la gestió de l’Aeròdrom Igualada Òdena, on va fer una fantàstica feina en un moment que s’estava pensant en desmuntar-lo i construir-hi naus industrials. En Pere el va revitalitzar i ens el va preservar per al futur.

On més vaig gaudir de les intervencions d’en Pere Rodrigo era als plens municipals, als inacabables plens municipals, on en Pere feia d’oposició al govern i també a l’oposició socialista. Sempre amb un somriure a la cara. Un somriure tan sincer que mai podies enfadar-te amb ell, encara que no hi estiguessis d’acord.

Finalment vull fer una confessió: en aquelles eleccions municipals del 1987 vaig votar a Pere Rodrigo i Montserrat… i mai me’n vaig penedir.

Trobarem a faltar el teu somriure, Pere.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Visitanoia, una altra proposta per promocionar el turisme

La sectorial de turisme de la Unió Empresarial de l’Anoia que aglutina i representa a les empreses del sector ha presentat la creació d’una...

La Síndica de Greuges d’Igualada va atendre 130 casos durant el 2021

La Síndica de Greuges, Rosa Maria Sánchez, ha presentat públicament la memòria de la tasca duta a terme durant l’any 2021. La presentació, s’ha...

Més de la meitat dels anoiencs no s’ha posat la tercera dosi de la covid-19

Salut ja fa mesos que administra la tercera dosi de la vacuna covid a Catalunya. La dosi de reforç busca garantir la protecció de...

L’editorial: Confiar en la vacuna

L’Anoia acumula 679 morts per covid-19 des que va iniciar-se la pandèmia, el mes de març de 2020. Una xifra preocupant, prou com perquè...

Llegendes, cançons populars, dansa i tradicions d’arreu dels Països Catalans arriben a Tous

Sant Martí de Tous es convertirà un any més en l’epicentre de les llegendes. La 13a edició del festival de Llegendes de Catalunya començarà...
Compartir