El passat 9 de juliol, vaig pujar a Núria, per a festejar el 60è aniversari del “Segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria” ocorregut un 9 de juliol del 1967, en plena campanya de “Volem bisbes catalans” generada pel nomenament -el 6 de febrer del 1966- del bisbe d’Astorga, Marcelo González Martin -nascut a Valladolid- com a bisbe de Barcelona.
Malgrat les protestes massives en contra del nomenament, Marcelo González va prendre possessió del càrrec. Una de les primeres decisions del nou bisbe va ser assistir a la coronació de la Mare de Déu de Núria, prevista per al dia 13 de juliol del 1967, amb presència de Franco, que li agradava entrar als temples sota tàlem.
Per tal d’impedir que Franco, Marcelo Gonzalez i tota la patuleia franquista de l’època, posessin les grapes damunt la Mare de Deu de Núria, l’activista català Nemesi Solà va idear un pla per a “segrestar” la imatge quatre dies abans per a impedir-ne la coronació franquista. Una operació summament perillosa en aquella època quan la policia primer disparava i després preguntava “quién va?”
L’equip dirigit per Solà era format per dos excursionistes, dos minyons escoltes i un xòfer, tots ells membres del Front Nacional de Catalunya, partit clandestí i perseguit per la policia franquista. Es va decidir fer el “segrest” la nit de dissabte a diumenge perquè els membres de l’equip treballaven dissabte al matí.
En un cotxe llogat pujaren fins a Queralbs i d’allà a peu i de nit, fins al santuari de Núria, on arribaren a mitjanit. Sigil·losament varen entrar al santuari i al cambril de la Verge, que varen deslliurar dels visos que la fixaven al pedestal i tot embolicant-la en un sac de dormir, emprengueren al camí, també a peu, a Queralbs. En cotxe marxaren cap a Vallgorguina on la imatge va estar amagada dues setmanes a Can Pujades. Després va ser portada a un domicili particular al barri d’Horta de Barcelona.
La pressió policial d’aquelles setmanes, va fer que la imatge fos duta a Vilanova i la Geltrú, on va romandre cinc anys. El cop donat al règim franquista va ser molt dur i tota la premsa internacional se’n va fer ressò.
Els “segrestadors” varen posar tres condicions per a retornar la imatge: el nomenament d’un bisbe català, el retorn de l’Abat Escarré obligat a exiliar-se per unes declaracions al diari Le Monde i la facultat de Catalunya per a nomenar els seus bisbes.
Cinc anys després de l’acció, es varen complir dues de les tres condicions: va dimitir Marcelo González i va retornar a Catalunya l’Abat Escarré. La notícia del nomenament del Cardenal Narcís Jubany va posar en marxa l’operació de retorn de la Mare de Déu a Núria que es va dur a terme amb el mateix secret que el segrest. El 28 de gener del 1972, l’advocat Josep Benet rebia de mans de Nemesi Solà la imatge que va arribar al santuari en un viatge especial del cremallera. Aquell 28 de gener Narcís Jubany prenia possessió del càrrec d’arquebisbe de Barcelona. Ara a la Creu d’en Riba, a cinc-cents metres del Santuari de Núria, una placa recorda aquell fet i homenatja aquells joves que es jugaren la vida i el futur, per a defensar l’esperit de Catalunya.
Han passat seixanta anys d’aquell “segrest” i encara no tenim bisbes catalans, ans al contrari, hem de rebre al Papa de Roma en castellà, amb l’estanquera presidint i amb l’estelada perseguida. I demanant per favor, si us plau, uns mots en català a la capital de Catalunya!
Quan ens costa defensar el català, quan acceptem que l’estat ens cobri impostos sense donar-nos servei, quan els jutges ens condemnen en espanyol, quan l’estat no respon de les agressions a Catalunya… l’exemple d’aquell equip de joves catalanistes ens ha de fer pensar… i de fet, ens hauria de fer actuar.
Han passat seixanta anys i estem igual o pitjor!








