En un article publicat fa un parell d’anys al programa de mà que edita la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada (FESTHI), la professora d’Història de l’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona i estudiosa de les solemnitats festives, Maria Garganté, afirmava que “perquè una festa sigui percebuda comunitàriament com un element simbòlic i identitari, s’ha de celebrar en una data concreta” i es preguntava quin sentit té “si Sant Bartomeu és el 24 d’agost, que la ciutat que li ret honors no faci festa aquest dia?”.
La situació que Sant Bartomeu no sigui festiu a Igualada es remunta a l’any 1977, quan es va decidir traslladar el festiu local al dilluns de Festa Major, després que la ciutat hagués celebrat durant segles la seva festa major en honor de Sant Bartomeu el 24 d’agost. Aquesta modificació va fer que el dia del patró deixés de ser festiu i que el festiu local passés a ser el dilluns. A Igualada sempre s’ha explicat que aquest canvi responia a la conveniència de concentrar el festiu en dilluns, ja que es considerava més beneficiós per a les empreses i per a l’activitat econòmica de la ciutat. De fet, l’alcalde Marc Castells reitera cada any als plens municipals que “mentre jo sigui alcalde això no canviarà”, justificant aquesta decisió per tradició (sic) i pel consell dels agents econòmics.
En els últims anys, la FESTHI ha encapçalat la reivindicació perquè Sant Bartomeu torni a ser festiu, argumentant que la Festa Major ha experimentat una clara revitalització gràcies a la implicació de les entitats, que han contribuït decisivament a mantenir-la viva i a renovar-ne els continguts. Aquesta reivindicació és legítima perquè, dins del patrimoni festiu català, hi ha moltes ciutats que fan coincidir el festiu local amb la diada del seu patró: Barcelona per la Mercè, Tarragona per Santa Tecla o Vilafranca per Sant Fèlix, per citar-ne només alguns exemples.
En un article publicat a La Veu de l’Anoia l’any 2024, Miquel Grifé, president de la FESTHI, es preguntava per què, malgrat aquesta revitalització de la Festa Major, s’ha continuat mantenint el dilluns com a dia festiu local i qüestionava que el criteri per decidir-ho fos exclusivament econòmic. Amb ironia, plantejava per què no es trasllada també la Nit de Reis a un cap de setmana si aquest és l’únic criteri que es té en compte. Molt més irònica encara era la teòloga, filosofa i professora de l’Institut Pere Vives Vich, Elisabet Farrés, que en un article publicat l’any 2025 a Igualada News carregava contra els arguments utilitzats per mantenir aquesta situació i afirmava que “la litúrgia dels empresaris per no respectar el dia de Sant Bartomeu em sembla molt més rància, rònega i agra que el Sant voltant pels carrers”.
Si m’ho permeteu, jo avui vull afegir un altre element que fa que mantenir el dilluns com a dia festiu tingui cada vegada menys sentit: la sensació de vergonya aliena que em provoca pensar que a Igualada dediquem un dels dos festius locals a dormir i recuperar-nos de la festa del dia anterior. Per mi, un dia festiu hauria de ser un dia ple de vida, amb els carrers a vessar de gent celebrant, participant en activitats culturals, compartint espais i fent ciutat. Hauria de ser un dia per sortir al carrer, no per quedar-se a casa. I precisament això és el que hauria de passar el 24 d’agost, la diada de Sant Bartomeu, quan la ciutat és més viva, més participativa i més conscient de la seva identitat col·lectiva.
Un dia de festa on ens hauríem de llevar amb la diana de bon matí, després d’haver anat a dormir tard la nit anterior, i participar en totes les activitats que la ciutat pugui oferir: des de la cultura popular i la processó en honor de Sant Bartomeu fins a un esmorzar, un campionat de petanca, un concert-vermut o una cursa carregant una síndria. El dia de Sant Bartomeu ha de ser el dia gran de la ciutat, amb els carrers plens de vida i d’activitat. Citant una frase que l’alcalde repeteix com un lloro, el 24 d’agost ha de ser el dia que Igualada sigui “la ciutat que mai para”, no pas el dia que reservem oficialment per dormir la ressaca de la nit anterior.
