
La immigració és un problema a Catalunya, com ho és a Espanya i, en general, a la majoria dels països europeus desenvolupats. Malgrat les veus alarmistes, el problema de la immigració no és tan greu com ens volen fer creure.
En principi, la immigració, lluny de ser un problema, podria ser una solució a la baixa natalitat que a Catalunya comença a ser alarmant. El que la converteix en un problema és l’arribada massiva i la irresponsabilitat dels governs a l’hora de resoldre’l.
A Catalunya, el problema és molt més greu perquè no tenim un estat propi que ens defensi. Encara pitjor, som la comunitat de l’Estat que rep més immigrants, tot i ser la més allunyada de les costes africanes. Això és així perquè una gran part dels immigrants irregulars que arriben a les costes de sobirania espanyola són portats a Catalunya… i deixats de la mà de Déu!
En lloc de criminalitzar els immigrants, a qui hem de responsabilitzar del problema els als polítics
L’Estat espanyol aplica a Catalunya la mateixa operació que va emprar Franco: mantenir la situació de misèria a Andalusia i Extremadura per forçar els seus habitants a emigrar a terres catalanes, amb la doble intenció de preservar el sistema de domini ancestral dels “señoritos” i diluir la influència de la cultura catalana al nostre territori. Si en el passat eren extremenys i andalusos, actualment són llatinoamericans i africans.
Els darrers cinc anys, Catalunya ha crescut en un milió més d’habitants, superant els vuit milions, sense el creixement dels serveis públics. Això no fa altra cosa que accentuar el problema de l’habitatge, col·lapsar la sanitat, malbaratar els sistemes de protecció social i fer la sensació d’una inseguretat creixent.
Aquest és el caldo de cultiu que la dreta extrema i l’extrema dreta aprofiten per portar l’aigua al seu molí, amb declaracions incendiàries. És en aquest marc que s’ha produït a Catalunya una gravíssima agressió als drets humans. L’alcalde de Badalona –i exsenador del 155– ha deixat a la intempèrie més de quatre-centes persones sense sostre en els dies més freds i plujosos que hem tingut els darrers anys. Ho ha fet coincidint amb un malbaratament obscè en la decoració nadalenca de Badalona.
La motivació de l’edil badaloní per desnonar els ocupants d’un centre educatiu en desús i abandonat des de fa anys és que “cal fer complir la llei”, però oblida que la llei obliga els ajuntaments a oferir alternatives residencials abans de procedir al desnonament de persones en risc d’exclusió social. No és creïble que tots els quatre-cents desnonats fossin delinqüents, com els acusava l’alcalde. A no ser, és clar, que consideri la pobresa com un delicte. Puc estar d’acord que la llei s’ha de complir, però en tot cas un alcalde, per responsabilitat, té l’obligació de complir totes les lleis.
Els països rics espremen les riqueses naturals dels països pobres. Per fer-ho, perpetuen en el poder a corruptes de diferent signe que els garanteixen l’accés al petroli, les terres rares, les reserves d’or, els drets de pesca…, fent que els ciutadans més pobres hagin d’emigrar cap a Europa, on patiran una nova explotació.
En lloc de criminalitzar els pobres immigrants (que reconec que poden ser-nos molestos), a qui hem de responsabilitzar del problema és als polítics que, tenint responsabilitats institucionals, no les afronten. I tots sabem que, quan no es resol un problema, aquest creix i es podreix.
Veure patir quatre-centes persones sota els ponts de l’autopista ens hauria de fer reaccionar. O, com a mínim, no votar mai cafres, corruptes i mentiders. Mai.








