Opinió

Un article de
Rafa Moya
Rafa Moya

Llicenciat en filosofia, enginyer informàtic, escriptor, runner i activista. Igualada en Comú.

17 de novembre de 2026 a les 12:32 hores

La banalitat del vot

Un article de
Publicitat

El catorze d’octubre d’enguany ha estat l’aniversari del naixement de Hannah Arendt, la filòsofa que va formular la teoria de la banalitat del mal a partir de l’anàlisi del judici d’Adolf Eichmann, un dels principals responsables logístics de l’Holocaust. Va arribar a la conclusió que els horrors humans com el nazisme no són executats per persones monstruoses i sanguinàries, sinó per persones corrents que renuncien a pensar críticament sobre què estan fent i les seves conseqüències i per tant es normalitza l’horror com a rutina. En aquest sentit, recomano la pel·lícula The Zone of Interest on s’il·lustra de manera impecable i alhora angoixant la banalitat del mal.

Actualment, aquesta teoria continua interpel·lant-nos: els plantejaments d’algunes opcions polítiques redueixen els immigrants a etiquetes abstractes com ara “il·legals”, “invasors”, “problema” o “amenaça cultural”, i aquestes persones deixen de ser persones concretes amb noms, històries, pares, mares, fills i filles.

És a dir, aquest grup humà deixa de ser un conjunt d’individus i passa a ser una categoria homogènia i despersonalitzada. És aleshores quan és més fàcil adoptar mesures que, en altres circumstàncies, provocarien un profund rebuig moral.

A partir d’Arendt, podem entendre que els processos de deshumanització també es manifesten en el llenguatge i en la manera de mirar els altres. Les persones deixen de ser persones per convertir-se en etiquetes. La deshumanització no comença amb els actes, sinó amb les paraules.

Votar opcions polítiques que normalitzen aquests discursos no és un acte innocu. Significa —encara que no sigui aquesta la intenció del votant— donar suport a un procés totalitari i normalitzar els discursos que erosionen la nostra capacitat de reconèixer la humanitat de l’altre i, per tant, es poden arribar a justificar decisions polítiques com la pèrdua de drets fonamentals de les dones i de grups minoritaris, o comportaments com la persecució de l’immigrant que anys enrere haurien estat considerats absolutament inacceptables. De fet, la banalitat del mal no resideix en una voluntat explícita de fer mal sinó en la renúncia a pensar des de la perspectiva de l’altre.

S’aproximen dues eleccions summament importants, les generals i les municipals, i abans de votar hauríem de desconfiar de qualsevol discurs que redueixi els éssers humans a simples categories. Podem votar per diferents raons: descontentament, por, protesta, cansament, el que sigui, però aquestes motivacions no eliminen les conseqüències polítiques del nostre vot.

Les barbàries no apareixen de sobte: comencen amb etiquetes, prejudicis i la indiferència dels qui consideren que allò no va amb ells. Primer normalitzem paraules o actituds que abans ens haurien resultat intolerables; després, gairebé sense adonar-nos-en, podem acabar incorporant-les a la nostra rutina. I aquesta indiferència inicial pot adoptar una forma tan quotidiana, legítima i aparentment innocent com un vot. És precisament aquí on el vot deixa de ser banal: quan, sense voler la barbàrie, contribuïm a fer possible allò que la precedeix i fins i tot la justifica.

Temes  Opinió
T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: