El filòsof anglès Thomas Hobbes (1588-1679) va pronunciar aquesta frase, que s’ha fet famosíssima en el món de les disciplines socials, perquè era molt conscient que la humanitat es trobava sota un paradigma de violència imparable. Com a gran coneixedor de la història i il·lustre pensador sabia molt bé que el tarannà dels tirans i dels poderosos al llarg dels segles no feia altra cosa que aplicar violència indiscriminada per aconseguir els seus desitjos i designis. Des del Neolític amb les ciutats-estat passant pels grans imperis com l’Assiri, el Persa, l’Egipci, el Macedoni, el Romà, els pobles germànics, l’Otomà i el Sacre Imperi Romà Germànic, les guerres foren la constant vital del sistema opressiu per a la perdurabilitat del Poder. Hobbes, com molts altres pensadors, va ser testimoni de com el poble anglès patia l’ofec del sistema sociopolític i econòmic del feudalisme que encara imperava a molts indrets d’Europa, sobretot rurals; pensem en el ius maletractandi o els execrables “mals usos”; àdhuc coneixia els avatars de la Guerra dels Cent Anys, les guerres de religió que van perdurar tres segles (mitjan s.XV, s.XVI i bona part del s.XVII). Per tot això, aquest home de ment il·luminada va proposar la teoria del Dret com a Contracte Social per a una superació necessària del Dret Natural. La seva teoria política se sustentava en tres pilars:
- 1r. Superació de l’estat d’anarquia natural per passar a un estat civil.
- 2n. Model d’Estat que preservés la vida.
- 3r. Dret per l’establiment de la pau i la seguretat.
Però malgrat el pas del temps i els múltiples intents de millora de la convivència humana i dels drets de la població mundial que s’han anat propugnant mitjançant cartes magnes, tractats de pau o constitucions nacionals i més tard internacionals, la pèssima realitat és que l’anarquia virulenta persisteix; ara però, d’una forma exponencial a través d’una voràgine destructiva programada i orquestrada pels poderosos del món actual, homes sense escrúpols ni consciència moral, sans visage, que apliquen, sense límits ni fronteres, fent mal ús de la globalització (un fet que podia haver estat un mitjà per a l’impuls d’un món millor i just), polítiques socials i econòmiques opressives i devastadores contra les persones, els recursos naturals i el medi ambient en general. La geopolítica iniciada a mitjan segle XIX va fer cas omís a totes les propostes de respecte als drets de l’ésser humà, fossin convencions o lemes com el de la Revolució Francesa: “Llibertat, Fraternitat, Igualtat”; però al món actual la cosa encara ha empitjorat. Els “Estats Superiors”, els més poderosos, tenen dret a veto al Consell de l’ONU i pel que fa al conjunt de la resta d’estats, a través les pressions lobbistes dels imperis econòmics, sucumbeixen i faciliten la via per a incrementar l’anarquia política i econòmica fins arribar a un paroxisme insospitat. Aquesta política econòmica globalitzant es pot definir, sense por a l’equívoc, com a arma de destrucció massiva portant a terme genocidis, polítiques agroalimentàries perverses que provoquen malnutrició, malalties endèmiques i fam amb conseqüències devastadores: quasi un terç de la població mundial (2.300.000.000) no es pot alimentar adequadament; cada dia moren 24.000 persones per manca de menjar i aigua potable i per la sostracció de terrenys de conreu familiar per part de les grans companyies agroalimentàries com MonSanto o Nestlé, entre altres.
Però la monstruositat de l’anarquia política i econòmica imperant és molt més àmplia. Existeixen cinc flancs debilitats per la praxi devastadora dels poderosos que ens han portat a una situació d’emergència crítica. Cinc catàstrofes que requereixen una intervenció global immediata, emergències molt ben analitzades per Luigi Ferrajoli en el seu llibre Por una Constitución de la Tierra. Són les següents tal i com ell les enumera:
- Catàstrofes ecològiques (les indica i prioritza abans que la qüestió de la fam ja que aquesta emergència no afecta solament a un terç de la població mundial sinó a la seva totalitat, a saber, als més dels 8.000.000.000 milions d’habitants del Planeta Blau que es va tornant vermell)
- Guerres nuclears, producció d’armament i tinença d’armes (amb una conjuntura així, la Pau és una utopia)
- Lesions de les llibertats fonamentals, drets socials, fam i malalties no tractades, però curables.
- Explotació il·limitada del treball (45 milions de persones viuen actualment en estat d’esclavitud arreu del món).
- Migracions massives (un pecat imperdonable dels estats i governs titelles).
Totes aquestes emergències no són conseqüències de fenòmens naturals ni de la climatologia, NO. Són el resultat de les brutals violacions endèmiques dels drets fonamentals estipulats en les diverses Cartes Constitucionals tant nacionals com internacionals.
Però, encara que sembli inversemblant tant el Dret Penal Internacional, la criminologia, les disciplines jurídiques, les ciències polítiques com el debat públic, donen l’esquena a totes aquestes oneroses atrocitats. La societat en general també hi fa ulls clucs; moltíssima gent prefereix, asseguda al sofà, contemplar programes aberrants com els serials “informatius” sobre la Barbara Rey, la Rocío Carrasco, la Chavelita o mossegar-se les ungles veient documentals vers els fabulosos patrimonis dels multimilionaris. Divulgacions televisives més immorals que la pornografia més dura.
Afortunadament no tothom gira l’esquena al DRAMA. Hi ha persones molt compromeses que intenten donar un tomb de 360 graus a la democràcia parlamentària estudiant lleis i constitucions a escala global per frenar aquest creixement supersònic que han tingut les màfies internacionals de caire tant polític com econòmic. Màfies i governs corruptes que han portat a terme estratègies perquè la democràcia es paralitzés, mirant-se el melic i perdent el temps en disputes intestines, per deixar via lliure a la cursa estrepitosa dels poderosos més corruptes que es volen apropiar del planeta.
Com diu Ferrajoli: “els constitucionalismes sobiranistes nacionals són impotents per afrontar i acabar amb l’estat actual d’anarquia”. Només una constitució global, internacional i vinculant tant a nivell civil com penal pot donar-nos la clau per posar fi al desgavell.
