Opinió

Un article de
Jaume Singla
Jaume Singla

Periodista, articulista, viatger. Exdirector de La Veu de l'Anoia.

2 de febrer de 2026 a les 09:17 hores

D’Espanya, ni trens

Són tantes dècades d’abandó i càstig als viatgers catalans, que avui pel que fa als trens, Espanya tindria el nivell d’un ferrocarril subsaharià.

Un article de
Publicitat
Estació de tren Capellades
Estació de tren Capellades

Fa uns anys, abans del primer govern tripartit de la Generalitat, tenia l’opinió que el carrilet Igualada-Barcelona era un tren tercermundista perquè tardava 70 minuts a arribar a la capital catalana.

Avui, dècades després, els Ferrocarrils de la Generalitat són una meravella si els comparem amb Renfe, tot i que el govern de José Montilla va convertir el nostre carrilet en el Metro del Baix Llobregat i el trajecte entre Igualada i Barcelona, va passar als 110 minuts actuals.

Aquests dies, els catalans usuaris de Renfe pateixen un autèntic desori pel vergonyós servei de la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles -RENFE- que provoca diàriament la pèrdua de milers d’hores de treball als més de quatre-cents mil maltractats usuaris de Rodalies. Podríem dir que cada setmana patim un dia de vaga general per les hores perdudes de treball o, si voleu, hores de vida familiar als soferts usuaris de la xarxa ferroviària espanyola.

Podem dir que els únics trens que funcionen a Catalunya són els Ferrocarrils de la Generalitat, sobretot si els comparem amb el servei ferroviari que dona directament l’estat espanyol.

Com es pot explicar l’extraordinària diferència de servei entre l’Estat i la Generalitat? Ben senzill: la Generalitat ha fet una política d’inversió i manteniment de la xarxa pròpia, diametralment oposada a la que ha fet Renfe a Catalunya amb la seva. Són tantes dècades d’abandó i càstig als viatgers catalans, que avui pel que fa als trens, Espanya tindria el nivell d’un ferrocarril subsaharià.

Un històric militant del PSC, que mai ha baixat del cotxe oficial, José Zaragoza que atribueix la desinversió ferroviària espanyola a Catalunya, al procés independentista que va començar el 2010, però malgrat els seus esforços per culpar als partits catalans del desgavell, no és cert. La desinversió en infraestructures d’Espanya a Catalunya ja va començar, com a mínim, amb el primer govern del PSOE, el de Felipe González (avui situat a l’extrema dreta).

Només cal donar un cop d’ull a les xifres oficials -les que elabora el mateix estat espanyol- per adonar-se que mai s’ha superat el 40% de compliment dels pressupostos generals de l’Estat a Catalunya. Ni tan sols quan els vots dels partits catalans han estat imprescindibles per a aprovar-los.

És tant el desgavell governamental -aquí i allà- que ja no podem refiar-nos de cap servei públic- Catalunya pateix la tempesta perfecta: retallades als serveis públics: educació, sanitat, justícia, dependència, cultura, infraestructures… i un creixement descontrolat de la població, especialment la immigrada.

Els partits que donen suport a l’actual govern de la Generalitat, pretenen la Catalunya dels deu milions amb les estructures públiques de quan érem sis milions. Ho miris des d’on ho miris, això és totalment inviable.

Catalunya avui no pot refiar-se de cap servei públic que vingui d’Espanya. No ho dic des de la meva militància independentista, ho dic per sentit comú i per la por que li tinc a l’instint anticatalà de l’estat espanyol. D’Espanya ja no en vull res, ni tan sols un tren.

Temes  Opinió
T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: