Passejant per qualsevol centre comercial de Catalunya, es fa evident el creixement sostingut dels espais destinats a productes per a mascotes. Els productes alimentaris per a animals són cada dia més sofisticats i, deuen funcionar molt millor, ja està comprovat que els gossos i gats ara viuen més anys dels que vivien. També trobem anuncis per cuidar o passejar gossos per hores, si els seus propietaris no tenen temps.
A la ràdio escolto cada dia l’anunci d’un servei d’assegurança sanitària per a animals de companyia. Pel carrer veig més persones passejant gossos que jugant amb infants. Comença a haver-hi més clíniques veterinàries que consultes pediàtriques. No hi ha, en canvi, farmàcies especialitzades en productes i medicaments per a animals. L’explicació és que la majoria dels medicaments per a animals són els mateixos que utilitzem els humans.
Les parelles catalanes tenen cada vegada menys fills i, si som sincers, hem de reconèixer que les exigències laborals, socials i econòmiques, no els ho posen fàcil, sobretot a les dones. Avui en dia decidir-se a ampliar la família, és sacrificar benestar i possibilitats de promoció laboral. Per això no els puc retreure als joves aquesta manca de fervor familiar, per més que ens pugui preocupar el futur.
El primer problema que tenen les noves parelles avui en dia és l’habitatge, que més que un problema es tracta de la impossibilitat d’accedir-hi, si no és per una herència. Tot i que s’ha avançat, la conciliació familiar a la feina, encara estem a les beceroles. Els productes infantils, tant de primera necessitat com si són d’esbarjo, tenen uns preus per damunt del raonable, si volem que els naixements s’acostin als nivells que es necessiten per una ordenada substitució generacional i per tenir una piràmide d’edats estable.
Penso que les mesures socials aplicades fins ara en el camp de protecció de la natalitat, no solament no han donat resultat, sinó que resulten contràries al que els nous temps requereixen, per la presència creixent de persones que venen d’altres cultures. Els ajuts genèrics, basats en el nivell d’ingressos familiars, castiga a les parelles on tots dos treballen, encara que tinguin sous baixos, perquè afavoreixen a les famílies on, per la seva cultura, només un dels components de la parella treballa fora de casa.
No tinc dubte que el pes de la criança dels fills recau en les dones. Tot i que en general tenen més capacitat organitzativa, no les hauríem d’exigir tant com els fem recaure. Els horaris escolars vigents, tampoc ajuden gaire, la veritat.
El problema que vivim actualment a Catalunya, a Europa el varen detectar molt abans i, fins on jo sé, tampoc varen aplicar mesures correctores eficients. Segurament que per això a gairebé tots els països europeus pateix el mateix problema: la substitució cultural. Generacions vingudes d’altres cultures, sovint amb “una mà al davant i una altra al darrere”, ocupen els sistemes d’ajut social que no tenen en compte les diferents necessitats reals d’uns i altres.
Puix que fins ara no he vist cap proposta seriosa, no ja per resoldre, sinó ni tan sols per millorar la situació, no deixa d’inquietar-me veure créixer les góndoles del supermercat destinades a les mascotes i disminuir els espais destinats als infants.
Si els governants de dretes o d’esquerres, no proposen mesures efectives per a superar aquesta situació, el neofeixisme seguirà trobant un camp ben adobat per penetrar en els cervells dels votants.
Per manca de fills, igual perdrem el país.








