Un problema molt freqüent en la població és l’obstrucció nasal. Pot venir motivat per molts factors i causes. Pot ser transitòria o persistent o crònica. Pot ser unilateral o bilateral o fins i tot alternant.
El grau de tolerància varia molt d’una persona a una altra i pot influir molt en la seva qualitat de vida. Pot ser causa de no dormir bé les nits i no poder descansar correctament.
Pot ser la causa de roncar, encara que moltes vegades hi ha d’altres factors associats. Entre els quals destacaríem la hipertròfia del vel del paladar i l’úvula.
És molt important determinar-ne bé la causa, per poder aplicar el tractament mèdic o quirúrgic més adequat.
Quins són els símptomes?
– Notar-se el nas tapat sovint
– Dificultats per respirar pel nas
– Dolor al cap o cara
– Taponament d’oïdes
– Sequedat de boca
– Li costa dormir i ronca
– Disminució o pèrdua de l’olfacte o gust
– Fent esport es fatiga o és cansa abans
Conseqüències de l’obstrucció nasal
L’obstrucció nasal fa que el cos no s’oxigeni bé, dificulta la filtració de l’aire, dificulta el descans, i per això pot donar lloc a:
– Cansament, somnolència durant el dia, disminució de la concentració i activitat
– Problemes de son
– Problemes cardiovasculars: hipertensió i arrítmies
– Deteriorament progressiu de l’olfacte
– Més facilitat per patir faringitis, laringitis, bronquitis,…
– Irritabilitat
Quines són les causes?
Desviació de l’envà nasal (paret que separa les dues fosses nasals, i que està format per cartílag i ossos) Pot ser natural o adquirida (per un traumatisme).
– Hipertròfia dels cornets inferiors (augment exagerat de volum de la mucosa nasal), com pot ser una rinitis vasomotora al·lèrgica (àcars, pòlens, animals, …) o no al·lèrgica ( canvis de temperatura, estrès, abús de vasoconstrictors tòpics nasals)
-Sinusitis, pòlips nasals, poliposi nasosinusal
-Hipertròfia adenoidea (més habitual en nens)
– Canvis hormonals a l’embaràs, menarquia o menopausa
-Alteracions endocrines (problemes de tiroides, sobrepès i obesitat)
-Hàbits tòxics (tabac, alcohol)
Com tractar l’obstrucció nasal?
-Tractament farmacològic en funció de la simptomatologia del pacient (antihistamínics orals o tòpics, corticoides nasals, …)
-Reduir o eliminar l’ús de descongestionants nasals
-Tractament quirúrgic:
1. Correcció de l’envà nasal (septoplàstia nasal). Tècnica simple per via endonasal que normalment no modifica l’estètica del nas, que requereix d’una curta anestèsia general i que només comporta el petit malestar d’un taponament nasal durant 3-4 dies.
2. Reducció del volum dels cornets inferiors, que realitzem separadament o també en la mateixa intervenció de l’envà nasal, mitjançant làser díode (de contacte) o radiofreqüència. En el cas de reducció simple dels cornets no cal anestèsia general, fent-se normalment amb una sedació, i sense necessitat de taponament nasal, ja que el risc d’hemorràgia és pràcticament nul.
3.Cirurgia endoscòpica nasal (CEN), per eliminar pòlips nasals o tractament de sinusitis cròniques, sense necessitar abordatge més agressiu via externa, i minimitzant el risc de complicacions.
Com he comentat al principi, cal fer en primer lloc un bon diagnòstic, que ens permetrà proposar el tractament més adequat. Des d’una bona exploració física, amb rinoscòpia anterior i fibroscòpia nasal i de rinofaringe, passant per proves d’imatge (Rx, TAC nasosinusal), analítiques i test o proves d’al·lèrgia. També es pot quantificar el grau d’obstrucció amb una rinomanometria.
Per avaluar els problemes del son, en persones roncadores, caldria fer també un estudi polisomnogràfic i descartar que no hi hagi també una Síndrome d’apnea obstructiva (SAOS), que potser faria modificar els plantejaments terapèutics.
