No puc evitar-ho
N

20 de març de 2023

A principis de setmana vaig parlar amb una amiga que feia anys que no veia. Tot parlant em va dir que llegeix la meva columna -aquesta- cada setmana. Em va preguntar: Per què segueixes escrivint? Sense necessitat de pensar gaire estona li vaig dir: Perquè no ho puc evitar.

La veritat és que no escric per diners, car en estar jubilat no cobro per les meves col·laboracions. Tampoc escric per diversió, car em falta temps per fer totes les coses que tinc ganes de fer en cada moment del dia. No escric per transformar la societat, car soc molt conscient que la meva columna és una petita gota en un oceà de fakes news, tergiversacions i mentides interessades que ens bombardegen des de tots els grans mitjans audiovisuals espanyols i també, alguns catalans.

Tampoc escric per “als meus” políticament parlant, perquè des del final del 2017 ens han fallat en totes les victòries que els vots del poble els ha donat. No escric “per passar comptes” amb ningú, mai ho he fet. La Veu és un mitjà de comunicació (d’èxit, cal dir) que es deu a l’interès dels seus lectors i no és pas un mitjà per passar comptes pendents, dels seus redactors amb la resta del món.

No escric, evidentment, per fer-me famós o perquè em cridin a tertúlies radiofòniques, car detesto la fama i a tertúlies radiofòniques mai m’hi han convidat. Ni tan sols quan era director d’aquest mitjà. Tampoc escric per guanyar premis. Ho deixo per als periodistes en actiu i perquè en el seu moment -i gràcies a La Veu- ja vaig guanyar els premis que em feien il·lusió. El millor premi de tots, el vaig rebre moltes setmanes, en veure la transcendència de La Veu entre els anoiencs i llegint les cartes al director que m’arribaven.

Si escric ara, que no ho necessito per viure, és perquè no ho puc evitar. Si no escrivís tindria més temps i no em posaria a ningú en contra. No patiria per si he estat més o menys encertat o si el que escric interessa poc o molt als lectors. Si no escrivís no tindria la pressió setmanal de lliurar l’escrit a temps i en forma… En definitiva, si no escrivís viuria més tranquil i tindria més temps per a mi.

Si segueixo escrivint és perquè no puc evitar-ho. Necessito expressar el que sento…. encara que em pugui semblar que és una opinió que no canviarà res de res. Veient el que passa al meu entorn, si callés, em sentiria com un espectador que mira sense intervenir; que veu com neixen grans idees i no ajuda o es perden serveis sanitaris i no lluita.

És evident que un dia més o menys llunyà, callaré, però fins que no em vingui a buscar el rector, seguiré escrivint de tot i de res, perquè al capdavall si no puc evitar-ho, prefereixo gaudir-ho i, si els agrada a vostès, amables lectors, tinc ganes de seguir escrivint.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que amb la nova normativa de lloguers s'abaixaran notablement els preus de la Conca?