I no parlo de la pandèmia. Amb la covid-19 prou que hem pres mal i, tot i l’esperança de la vacuna, som a punt d’emprendre unes festes de Nadal ben estranyes amb el preàmbul d’«una Marató» colpidora i esperançadora alhora. Però no en volia parlar, del coronavirus. On podem prendre mal és a l’àgora política. Per cert, amb l’article ja embastat he llegit que a Raül Romeva també li preocupa la idea del «meu» títol. En acabar una entrevista que li fa La República, hi diu: “El que necessitem ara mateix és no fer-nos mal. Respectem-nos!”.
A veure si em sé explicar. Sabem que venim de l’1-O i que volem acabar, per entendre’ns, el 27-O. Ja han passat tres anys, bé prou que ho saben els nostres estimats presos i exiliats, i continuem rebent la repressió de l’Estat protagonitzada per la Justícia espanyola (?) que li fa de braç armat; a «casa» ha caigut el MH President Quim Torra en un episodi d’allò més lamentable i ara ens trobem a les portes d’unes eleccions amb el Govern de coalició nostrat encara més minvat. Com no se li escapa a ningú, estem immersos en el joc brut entre els partits -ERC i JuntsxCat- i me’n faig ressò per intentar treure-hi una mica de ferro. Ens hem instal·lat en una mena de cercle viciós al voltant de les desavinences entre els dos grans partits: ho veiem i ho patim cada dia a les tertúlies en els mitjans i en coneixem d’entrada qui dirà què i contra qui ho dirà. Al FAQS, posem per cas, hi ha aparicions més o menys esperades amb els discursos coneguts disposats a «ferir» l’altre; al Parlament també s’han mostrat diferències fins a la sessió de tancament de la legislatura, amb l’enfrontament “estel·lar” del President Torrent i el Secretari Costa. Al Congreso de Madrid les esgarrinxades són a l’ordre del dia i ara, a més, amb la propina de la fragmentació de Junts que provoca votacions contràries entre “els de” Laura Borràs i “els de” Ferran Bel. I, per a acabar, al Govern, on es viuen uns desajustaments sense fre carregats de retrets sobretot en aquests últims temps de la pandèmia entre les conselleries de colors diferents.
Al capdavall, però, allò decebedor per a la ciutadania és la percepció de la impossibilitat d’arribar a la unitat estratègica dels partits independentistes, la fórmula necessària per a acabar “la feina”, la qual aquest articulista ha defensat més de dues vegades. Ara ens trobem convocats a eleccions al Parlament el 14 de febrer i amb enquestes que fan guanyador ERC i una majoria independentista suficient per governar una altra vegada en coalició el partit de Pere Aragonès i el de Laura Borràs. Serem en un embat autonomista, però n’haurem de valorar la contundència dels resultats per mostrar i demostrar la victòria independentista necessària per continuar el camí de la Independència; en el benentès que des del 2017 la direcció i la responsabilitat no passa només pels partits polítics, sinó que s’ha de “compartir” amb representants de tot l’espectre independentista de la societat. En aquest punt i després de l’acte d’aquest dissabte passat, cal valorar la importància que hauria d’adquirir el Consell per la República i l’Assemblea de Representants que s’haurà d’elegir pròximament. Com diu l’imprescindible Vicent Partal: “pot significar un tomb en el procés d’independència i al nostre país podria tenir un paper històric decisiu…” (Vilaweb 21.01.2020). En aquest marc convé, cal demanar-ho, la màxima participació i complicitat dels partits polítics (cert que l’absència d’ERC aquest dissabte a mi em va contrariar, però estic segur que hi serà), de manera que tothom torni a carregar les motxilles per a reprendre el viatge.
No prenguem mal: es tracta de continuar cap a la Independència. I arribar-hi. El com, s’ha de determinar, cert, però en el camí hem d’evitar enfrontaments i desqualificacions espuris que en compliquin el trànsit. No perdem de vista que els nostres enemics són els responsables de la Sentència maleïda amb els presos polítics, la “consolidació” de l’exili i l’evidència que l’Estat espanyol no es mou ni un mil·límetre a reconèixer-nos com a subjecte polític.
Cuidem-nos! Amnistia! Bon Nadal i que l’any 2021 ens sigui, finalment, propici! .
