Les presons situades en territori català són, en realitat, presons espanyoles. És a dir, l’espai que ocupen Wad Ras, Puig de les Basses o Lledoners tècnicament és com si fossin Madrid, Guadalajara, o Soto del Real, ja que són governades des de Madrid. En aquestes presons sota jurisdicció espanyola hi ha uns presos polítics que són a punt de passar el quart Nadal tancats i lluny de casa seva.
Hi ha gent que prepara per a dimarts una cantada de nadales a les portes de Lledoners, però per més nadales que cantem, per més manifestacions i concentracions que fem, l’Estat Espanyol continua amb la seva deriva feixista. Una deriva que tot sovint és invalidada per la justícia europea, com veiem periòdicament als tribunals de Bèlgica, Alemanya o Escòcia que es neguen reiteradament a extradir als exiliats catalans.
Malgrat les sentències condemnatòries del Tribunal Europeu dels Drets Humans, la injustícia espanyola no solament no en fa cas, sinó que en el cas dels bascos del cas Bateragune els tornarà a jutjar. El Tribunal Europeu dels Drets Humans va donar la raó a Otegi i als altres condemnats que, malgrat la injustícia de la sentència, la varen complir íntegrament i sense accedir als beneficis penitenciaris als quals tenien dret. Just el que els estan fent actualment als presos del procés.
El Tribunal Supremo de España, el que dicta sentències “En nombre de Su Majestad el Rey”, ha decidit repetir el judici, atropellant novament els drets civils dels condemnats tot i que segons la llei “ningú pot ser jutjat dues vegades pels mateixos delictes”. Però pel que estem veient cada dia, a la finca del Borbó la llei ha deixat d’existir.
Veient què passa al nostre voltant i ara que el Gobierno de España ja té els pressupostos que volia -i que augmenten les despeses de la casa del Borbó en un 6’9%- ha desat al calaix dels assumptes perduts, tant les peticions d’indult com el projecte de reforma del codi penal i no diguem ja, l’amnistia que el Parlament de Catalunya ha demanat per als 2850 represaliats catalans.
Encara que les concentracions, els llaços grocs o les manifestacions demanant la llibertat dels presos i del país no serveixin per estovar a l’estat, cal seguir-ho fent, perquè és el nostre dret, és la nostra voluntat i per inútil que sigui, no ho serà mai tant com el que fan determinats partits catalans.
Dins d’Espanya mai podrem tenir justícia, perquè els conceptes Espanya i Justícia no són compatibles.
