Després de l’estrena oficial del documental Mujeres Calvas, el passat 6 de març als Cinemes Girona de Barcelona, la directora montbuienca Sandra Román juga aquest divendres a casa, als cinemes Mont-Àgora. El documental es projectarà a la Sala Gran del Mont-Àgora aquest 4 d’abril a les 20h, i l’entrada és gratuïta.
Dirigit per Sandra Román i produït per Benecé Produccions, el documental dona veu a les històries personals i col·lectives de set dones que viuen l’alopècia. Seguint el seu testimoniatge, el relat de les protagonistes s’engrana com una sola veu i presenta històries viscudes de forma paral·lela i en solitud fins que un dia es van conèixer. Elles parlen des del més íntim per explicar la caiguda, la recerca desesperada per recuperar els cabells, l’ocultació o l’assetjament, però també mostren la seva fortalesa per canviar la manera com fins ara es viu aquesta condició.
Després de passar pel Porto Femme International Film, on va rebre el Premi a les Lluites i Drets de les Dones, el documental fa ruta per diverses sales del territori, arribant als Cinema Mont-Àgora de Montbui aquest divendres.
Sinopsi de Mujeres Calvas
L’alopècia femenina és un tema ocult del qual ningú no sap i ningú no parla. Set dones calbes trenquen aquest silenci per primer cop. Els seus testimonis es converteixen en un viatge esglaiador que ens porta des del dolor més profund fins a l’alegria. Totes elles caminen cap a la llibertat en una societat on la pressió estètica els segueix obligant a amagar-se. Ara, la seva història serà exemple per a totes.
Una estrena que dona mostra del talent jove a l’Anoia
Sandra Román Peñalba (Santa Margarida de Montbui, 1995), és periodista i comunicadora audiovisual per la Universitat de Lleida. Es va traslladar a Madrid per completar la carrera amb el Màster de Documental de la UC3M. El curt Ubi sunt (2018) sobre la mort de la civilització rural va ser el seu TFM. Un any després va iniciar la creació de la seva òpera prima Mujeres calvas, llargmetratge del qual és directora, guionista i productora. Actualment, treballa com a periodista a Radio Televisión Española.
Segons la directora, “aquest projecte neix de la necessitat personal de visibilitzar com aquesta condició travessa la vida de milers de nenes i dones. Les seves històries, més enllà de les diferències, estan unides en alguna cosa: totes aconsegueixen ser un exemple per a aquelles que vindran. Cap nena o dona no hauria de viure aquest procés desinformada i molt menys sola. És inevitable que el dolor i l’angoixa envaeixin tot quan arriba l’alopècia, però aquest sentiment no les hauria d’acompanyar durant tota una vida. És important mostrar que no hi ha res de què avergonyir-se o amagar-se”.
