Opinió

Un article de
Roger Rodrigo Aribau
Roger Rodrigo Aribau

Optometrista, tècnic superior en audiologia protètica i propietari d’Òptica Rodrigo.

17 de novembre de 2026 a les 12:37 hores

Més enllà del “qui la fa la paga”. Perquè la seguretat a Igualada s’ha de construir abans que soni l’alarma

Un article de
Publicitat

Una ciutat segura permet obrir un negoci, tornar a casa, veure que els fills es fan grans, i gaudir dels carrers amb confiança. És aquella que vetlla pels ciutadans, respon als conflictes i treballa per evitar que les persones es converteixin en víctimes.

Marc Castells ha fet del «qui la fa, la paga» una expressió recurrent, també emprada per Jaume Collboni (PSC) a Barcelona o Marc Aloy (ERC) a Manresa. La qüestió és si aquest aforisme explica tot allò que una ciutat necessita per viure segura. Jo crec que queda curt. Diu què ha de passar després d’una infracció, però no com evitar-la, protegir qui la pateix o impedir que un conflicte s’agreugi.A Igualada, el govern prioritza càmeres, drons i dispositius policials especials. Eines útils si responen a necessitats acreditades, respecten els drets i se n’avaluen els resultats. Però cal prioritzar prevenció, mediació, educació i confiança. La por no s’espanta amb por. Vull una policia preparada i propera, serveis comunitaris coordinats i una ciutadania escoltada i protegida.

Cal un nou Pla per capgirar la seguretat amb recursos, formació i suport. Connectar policia, escoles, serveis socials, salut, entitats, comerç i veïnat per detectar problemes. Escoltar els afectats i actuar amb eines adequades. Un robatori exigeix policia, un conflicte veïnal, mediació, un adolescent despenjat, referents i acompanyament, una crisi de salut mental, atenció social i sanitària. Governar bé és distingir situacions i coordinar respostes.

La Castanyada ens han deixat una imatge de carrers mig buits i persianes abaixades per por d’aldarulls. Convé reflexionar. Vaig anunciar que l’òptica familiar obriria per donar suport al comerç i rebutjar les amenaces. Respecto qui va tancar. Ningú hauria de demostrar valentia per treballar.

Aquesta mirada va més enllà d’un dissabte. Cal protegir, explicar què se sap, què és incert, quines precaucions calen i com s’acompanyarà els establiments. La comunicació forma part de la seguretat, ajuda a prendre decisions amb criteri i preserva la vida quotidiana.

A Copenhaguen, el SSP connecta escoles, serveis socials i policia. A Oslo, SaLTo afronta consums perjudicials i la delinqüència juvenil. Berlín evita els conflictes des dels barris. Nova York, amb Zohran Mamdani, ha implementat una oficina de seguretat comunitària, prevenció de les violències, salut mental i protecció davant els delictes d’odi.

Igualada té necessitats i una escala pròpies. Hem d’aprendre d’aquestes experiències. Des d’Esquerra proposo construir seguretat comunitària i convivència abans que soni l’alarma. Reforcem els recursos de carrer, que els agents coneguin els barris, veïns, comerços, equipaments i s’anticipin als problemes. Donem continuïtat, recursos i centralitat al servei de mediació existent. Incorporem educadors i mediació comunitària on i quan calgui. Davant la violència, protegirem les víctimes i activarem la resposta corresponent, però no aplicarem una política de seguretat només centrada a dispersar concentracions o contenir aldarulls.

Cal coordinar educació, serveis socials, salut, policia, prevenir amb joves i famílies l’assetjament, les violències masclistes, els discursos d’odi, els riscos digitals i la captació de menors per delinquir. Promoure el diàleg estable, acords i un seguiment per oferir formació, lleure i participació.

Invertirem en urbanisme preventiu: itineraris il·luminats, espais cuidats, carrers i parcs nets i accessos visibles. Escoltarem qui evita un carrer o una plaça per por. El comerç, la restauració i les entitats tindran protocols en situacions excepcionals, avisos verificats, recomanacions, interlocutors identificables, informació útil, real i actualitzada quan canviï la situació.

Explicarem la utilitat de cada mesura, l’evolució dels conflictes i dels riscos concrets. La mediació i l’atenció milloren la seguretat, sense convertir ningú en sospitós per l’edat, l’origen o la situació econòmica. L’Ajuntament ha de prevenir, cuidar i construir seguretat cada dia.

Temes  Opinió
T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: