Una vegada ha superat tots els tràmits, el Congrés de Diputats ha aprovat definitivament la nova Reforma de la llei concursal. Aquesta llei entrarà en vigor 20 dies després que sigui publicada al BOE, es preveu a finals de setembre, amb l’excepció del procediment especial per a les micro-empreses; de la DA11ª (ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris) que entraran en vigor a partir de l’1 de gener de 2023, i de l’article 689.2 que entrarà en vigor quan s’aprovi el reglament de la DT de la llei 17/2014 de 30 de setembre que es refereix als nomenaments i retribucions dels administradors concursals, qüestió gens pacífica, i que des del 2003 està pendent que s’aprovi aquest reglament.
És l’enèsima reforma de la Llei Concursal amb l’esperança que no sigui un fracàs com totes les precedents. Aquesta reforma transposa la Directiva europea 2019/1023, que ve imposada des de Brussel·les, trenca motlles i l’esperit d’ella és “assegurar la continuïtat d’empreses i negocis que són viables, però que es troben en dificultats financeres que poden amenaçar la solvència i implicar el consegüent concurs”, esperit anglosaxó.
A grans trets la llei preveu, entre altres, les tres novetats que segueixen. A fi d’anticipar-se a la insolvència, que és fonamental, uns “plans de reestructuració” que és un instrument pre-concursal dirigit a evitar la insolvència, assenyala la norma. La llei preveu, reduir els terminis del procediment concursal, facilitant “la aprobación de un convenio cuando la empresa sea viable y una liquidación rápida cuando no lo sea”, altra cosa és, o serà, el que passa, o passarà als jutjats.
Introdueix un procediment especial per a les micro-empreses, una facturació de menys de 700.000 € anuals, un passiu de 350.000 € o que tinguin menys de 10 treballadors, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2023.
Per últim modifica la llei de la segona oportunitat (concurs de persona física), introdueix la possibilitat d’exoneració del passiu i conservar el patrimoni mitjança un pla de pagaments, “permitiendo así que conserves tu vivienda habitual y activos empresariales”. I, important, ha elevat a 10.000 € el límit d’exoneració de deute públic, quan en el projecte de llei preveia la no exoneració.
El projecte també preveia, l’absurd, que certs procediments podien tramitar-se sense la perceptivitat de l’advocacia i la procura, finalment, mitjança una esmena, la reforma els inclou en tots els procediments.
La intenció de la llei és bona, anticipar-se a la insolvència, però en la nostra societat, de moment, la insolvència està mal vista, d’aquí que els futurs “plans de reestructuració” el que pretenen és presentar-los com més aviat per superar els problemes financers de l’empresa. Ho aconseguirà aquesta nova Reforma? Al temps.
