L’evolució urbana d’Igualada, les antigues muralles (1a part)

587

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Totes les cases que a l’actualitat ocupen el popular Passeig de les Cabres conformen l’espai on antigament hi estaven emplaçades les muralles de la ciutat, una fortificació que separava el recinte urbà -amb tots els seus edificis d’intramurs- del terreny que més avall –per sota del Carrer de Santa Anna- resseguia la ribera del riu Anoia, avui tota l’extensió del Barri de El Rec.

Si bé d’entrada se’t fa difícil d’imaginar com devien ser les muralles d’Igualada i la important extensió on estaven assentades, una mirada a la perspectiva de tot el Passeig de les Cabres et permet d’endevinar la seva longitud i grandària. Amb tot, un bon referent de la seva forma i del seu espessor, als nostres dies, te l’ofereixen els dos majestuosos portals que s’han pogut conservar: el Portal d’en Vives i el Portal de la Font Major.

Un recorregut per la història de les Muralles d’Igualada et transporta a la descoberta d’un primer recinte fortificat, de l’any 1200, de forma més o menys quadrada que acollia una antiga església (a la zona de la Basílica de Santa Maria) i els vells edificis del voltant. Més endavant, al 1367, aquest espai emmurallat va ser ampliat per a guanyar terreny entre els límits de les actuals Plaça del Rei i Plaça de La Creu, amb els seus antics i respectius Portal de Soldevila i de Capdevila; i amb els límits, al nord, del Portal d’Òdena (a la Plaça del Pilar) i, al sud, del Portal de La Font Major. Finalment, el 1463 es va donar per acabada la fortificació de tota la ciutat, guanyant especialment territori urbà cap al nord fins a fer frontera amb la Rambla.

En una tercera fase, la construcció de la muralla de la ciutat estava formada, a més del gruix dels seus murs massissos i les cases que s’hi adossaven, per set importants punts d’entrada i sortida o portals i trenta-sis torres d’una relativa alçària. Tot el conjunt va mantenir-se dempeus fins ben entrat el segle XVIII, moment en què el creixement de la població va fer necessari el seu enderroc a fi d’eixamplar el traçat urbà. D’aleshores ençà, les noves disposicions municipals a més de facilitar l’augment d’espais per a nous edificis també van permetre l’ocupació o la substitució dels murs de la muralla amb la ampliació de les vivendes també encarades cap al sud de la ciutat, mirant el Barri de El Rec.