L’Editorial: Quin desastre

0
131

Quan es demostra dia rere dia que els ciutadans estem cada vegada més lluny de la política -raons n’hi ha a carretades- episodis com el que vivim aquesta setmana al Consell Comarcal de l’Anoia ajuden a confirmar-ho i, de retruc, a indignar encara més a la societat.

Les errades polítiques i el complex sistema de l’administració, envoltat d’una aura burocràtica impròpia del segle XXI, poden arribar a ser tan cruels que afectin la butxaca de molta gent, fins al punt de posar en risc famílies senceres. I això està passant aquí, a l’Anoia, en un episodi inèdit al país que ens demostra la fragilitat del nostre sistema en el moment què l’administració està sota responsabilitat d’ineptes. Les conseqüències poden ser fatals. I així estem.

Que els consells comarcals són institucions inacabades, perquè la Llei que les va crear -de 1987- mai s’ha acabat de desenvolupar, ja fa temps que ho sabem. D’aquí que, històricament, se’ls consideri el destí de polítics de segona fila, d’aquells que ja acaben la seva carrera, d’altres que la volen fer servir de trampolí per més endavant trobar un lloc millor, o senzillament per tenir el que en l’argot polític s’anomena una “menjadora”. No cobren impostos, no tenen doncs ingressos assegurats per compte propi, i depenen sempre dels diners que arriben d’altres administracions… Però tenen plantilles inflades, sous astronòmics per a determinats funcionaris i càrrecs polítics molt ben pagats. Mai ningú no hi ha posat la banya per arreglar-ho, i ara tots són presses i excuses quan surten a la llum els draps bruts…

El Consell Comarcal de l’Anoia amagava coses que afecten els diners de tots. Coses de les quals en són responsables tots els partits polítics dels últims governs -tots- i, també, dels seus presidents. Que ara hi hagi 180 famílies sense cobrar la nòmina durant dos mesos -50 d’elles en plans d’ocupació perquè estaven a l’atur-, a més de proveïdors i molta gent que depèn dels seus serveis, és un escàndol de tal magnitud que no té precedents a l’Anoia des de la recuperació de la democràcia. I això no pot quedar com si aquí no hagués passat res.

Compartir