Hi ha una maledicció gitana que diu: “Juicios tengas, y los ganes”. El poble gitano, reprimit i perseguit durant segles, sap que quan caus en mans de la justícia, encara que al final del procés guanyis, hauràs perdut diners, temps i salut. En el cas dels catalans dins d’Espanya, fins i tot tenint raó pots acabar empresonat.
Això bé a tomb de la kafquiana situació que està vivint la diputada Laura Borràs que està sent processada pel Tribunal Supremo de España per uns presumptes delictes dels quals ella no en té tota la informació, mentre que a la premsa se li filtren tota mena de documents acusatoris. L’acusació es refereix a quan Laura Borràs presidia la Institució de les Lletres Catalanes, entitat que va deixar just en el moment en què es va convertir en diputada de JuntsXCat al Parlament de Catalunya.
Qualsevol que hagi estat regidor d’un ajuntament, per petit que sigui, sabrà que hi ha contractes que pel seu import es poden atorgar sense el costós procés del concurs. Altres són idèntics d’any en any perquè responen a una mateixa funció i, si no s’aplica cap augment de preu, cada any es repeteix el mateix cost.
Un jutjat de primera instància de Barcelona va començar a investigar Laura Borràs quan aquesta ja era diputada i, per tant, aforada. Tenir aforament vol dir que pel càrrec et correspon un determinat nivell de tribunal. En el cas de Laura Borràs hauria d’haver estat el TSJC –un altre tribunal que aquests dies té feina jutjant diputats independentistes- que és el que correspon als diputats al Parlament de Catalunya.
En obtenir la seva acta de diputada a Cortes encapçalant la llista de Barcelona de JuntsXCat, el cas de Laura Borràs va passar al Tribunal Supremo que en un temps rècord ha activat la maquinària judicial per inhabilitar-la. I també en un temps digne d’un Fórmula 1, el Congrés dels Diputats, presidit per la catalana Meritxell Batet, ha concedit el suplicatori que fa possible que sigui processada.
Fins aquí, i des del punt de vista d’una líder independentista catalana, tot seria normal dins de la situació de lawfare que patim, si no fos perquè les crítiques més ferotges contra Laura Borràs surten de les files d’altres formacions independentistes catalanes, els portaveus de les quals no han esperat ni tan sols a escoltar les acusacions contra Borràs, per afanyar-se a exigir-li que plegui de la política “i que netegi la seva imatge”.
Per interessos espuris hem tergiversat el principi de la presumpció d’innocència i ara és Laura Borràs qui, sense tenir tota la documentació dels presumptes delictes que se li atribueixen, ha de desmentir totes les acusacions “mas allá de toda duda”.
L’estat espanyol, governat per PSOE i Podemos, vol inhabilitar Laura Borràs perquè és independentista i altres partits aplaudeixen la maniobra perquè ella els fa nosa.
Mirant el (c)odi penal espanyol, puc dir que amb la llei a la mà, no hi ha motius per condemnar Laura Borràs, ho digui un jutge, un magistrat, un policia o un tertulià.
