Cada dia em costa més estar ben informat. Em refereixo, és clar, a la informació política, perquè pel que fa a espectacles i esports, en tenim un excés.
En política “nacional” la premsa espanyola quan no fa el ridícul és perquè no informa de segons quins temes. L’altre dia, per exemple, vaig passar una bona estona a la sala d’espera d’un advocat. Tant li fa que sigui un professional car com si és gairebé d’ofici, sempre tenen premsa desfasada. (L’únic advocat que conec que té sempre revistes de la setmana és en Joan Baró, d’Igualada). El del cas que ens ocupa les tenia una mica desfasades. Fullejant un revista d’un mes enrere –portava data del 2 d’agost- vaig llegir l’opinió d’una periodista especialitzada en la Casa Real espanyola. La dona deia exactament: “Juan Carlos no se irá de la Zarzuela porqué no sabe donde ir y porqué si se va a otro sitio nos costaría mucho dinero en Seguridad y protección”.
L’endemà mateix -3 d’agost- ens assabentàvem que el demèrito havia marxat als Emirats Àrabs Units, amb el beneplàcit del gobierno i amb un mínim de quatre guàrdies civils d’escorta. O sia que les despeses de manteniment i protecció s’han multiplicat en la mateixa proporció que es redueix la credibilitat de la periodista.
Quan no et pots refiar de la premsa espanyola –insisteixo que la periodista és especialista en la Casa Real- has d’anar a buscar la premsa estrangera, però ai làs, no parlo anglès, encara que amb l’ajut del diccionari el puc llegir.
La premsa britànica es fa creus del borreguisme del poble espanyol que tolera –quan no celebra- les irregularitats de l’ex rei. “Si la Constitució espanyola tingués un sistema eficaç de controls i equilibris hauria estat impossible que les suposades irregularitats de Juan Carlos s’haguessin produït durant dècades sense que ningú, ni ministres del govern, alts funcionaris de la Casa reial, serveis d’intel·ligència, diplomàtics, empresaris o periodistes, denunciessin aquest comportament i provoquessin una ràpida investigació”. L’article considera que Espanya es troba en un atzucac per les dificultats que hi ha per a modificar la Constitución Española en aspectes que limitin la impunitat reial.
Tenint en compte les persistents amenaces a la unitat de l’Estat de l’independentisme català i basc, la reforma de la Constitució és, sense dubte, un desafiament. Si es gestiona malament, podria descarrilar el sistema polític i es podria dividir el país. Però convertir en una fortalesa una Constitució antiquada, farà poc per assegurar la seva continuïtat” conclou l’article.
No sé si aprendré molt anglès, però llegir-lo em fa obrir els ulls encara més.
