L’estat espanyol porta deu anys intentant destruir el moviment independentista català per tots els mitjans al seu abast. Legals o il·legals, tot s’hi val contra “los golpistas catalanes”. Fins ara tots els intents havien xocat contra el mur de la fèrria voluntat del poble de Catalunya. Ara però potser estem davant la nèmesi de l’independentisme.
I no és pas per un fracàs electoral del moviment, ans al contrari, els ciutadans han atorgat als partits més independentistes el 52% dels vots que representen 74 dels 165 diputats del Parlament de Catalunya. Just el resultat que tots els partits demanaven.
Amb 74 diputats en qualsevol parlament democràtic del món es faria un govern amb majoria absoluta completament blindat contra l’oposició interior i front dels embats de l’Estat. En canvi ni tenim govern, ni sembla que l’hàgim de tenir de forma immediata i, encara menys, de forma tranquil·la.
Quan queden deu dies per arribar a un acord, al qual els ciutadans hi tenim tot el dret, s’albira en l’horitzó la possibilitat de tornar a unes eleccions de forma automàtica tal i com preveu la llei electoral. Si arriba a succeir –i no és difícil que passi- aquesta majoria de 74 diputats possiblement no es repeteixi i l’independentisme consumi el que sembla un tret al peu. I ja se sap que quan t’engegues un tret al peu, vas coix una llarga temporada.
La miopia dels partits catalans i l’ambició partidista dels seus dirigents, són sense cap mena de dubte, un obstacle per a les aspiracions del poble de Catalunya. O més ben dit, per a més de la meitat del poble de Catalunya. Si ens forcen a unes noves eleccions pot ser que els partits sobiranistes perdin força i amb ella la possibilitat de dirigir la política catalana els propers quatre anys.
En aquest estat de coses, podríem pensat que deu anys després, per fi l’Estat espanyol ha aconseguit destruir l’independentisme català. Doncs no! En absolut.
En política els errors es paguen. Ho hem vist els darrers anys amb la desaparició d’una colla de partits i de dirigents que han passat d’estar a punt de tocar poder a la desaparició política. Una repetició d’eleccions, forçada per la manca d’entesa entre catalans, provocarà a ben segur la desaparició de molts dels actuals dirigents polítics catalans. El que no desapareixerà són els dos milions de votants independentistes que veuen clar que dins d’Espanya no solament no hi tenim futur, sinó que hi estem en seriós perill de desaparèixer.
Cap partit, ja sigui centenari com si acaba de néixer, té garantida la supervivència si comet l’error de no complir el seu únic compromís electoral: fer un govern independentista fort. Els ciutadans hem complert, ara cal que compleixin els partits. Els votants no oblidem els greuges.
