6.3 C
Igualada
Dimarts, desembre 1, 2020

La música de fons del governador – Miquel Saumell

Un mal dia el pot tenir tothom, així que n’he deixat passar uns quants per veure si l’home rectificava i demanava disculpes. Dit això, sóc perfectament conscient que per demanar disculpes i rectificar s’ha de ser mínimament intel·ligent, i dissortadament no tothom assoleix el nivell mínim. El fet és que com que a hores d’ara, quatre dies després dels fets relatats (escric aquestes notes cinc dies abans de la seva publicació) l’individu encara no ha obert boca per rectificar, i tot fa pensar que difícilment ho farà, avui parlarem del governador civil d’Andalusia, un tal Antonio Sanz.
Bé, si volem ser precisos amb la terminologia cal aclarir que fa uns anys als antics gobernadores civiles els van anomenar delegados del Gobierno tot i que, en molts casos, la seva mentalitat ha seguit sent tan franquista, antidemocràtica i anticatalana com en vida del dictador. Tot plegat és una conseqüència més d’aquella comèdia que ens han venut sobre la tan exemplar transició política espanyola, de la qual els únics individus realment satisfets deuen ser els càrrecs polítics franquistes no depurats. És a dir, tots.
Anem, però, a l’assumpte que ens ocupa. La setmana passada, en el transcurs d’un míting del seu partit, el nostre personatge es va deixar anar davant de la seva soferta militància, i es va despatxar amb aquesta perla, molt pròpia de la tronada mentalitat imperant en el partit que actualment governa l’Estat espanyol: “Ho diré molt clar, jo no vull i no m’agrada que Andalusia sigui manada des de Catalunya, ni que el seu futur el decideixi un polític que es diu Albert”. I qui diu Albert podria haver dit Mercè, Anna o Jordi, perquè el que tampoc agrada al governador franquista és que a Espanya hi hagi algú que gosi no portar un nom tan espanyol com Antonio, José o Dolores.
No descobrirem res de nou si diem que, a Espanya, a molta gent els fa nosa Catalunya, els catalans i les particularitats que representen. Els més intel·ligents intenten dissimular-ho, però n’hi ha d’altres que no se n’amaguen. Hi tenen tot el dret. A Catalunya tenim polítics que amb tota la legitimitat defensen el caràcter espanyol del territori. Parlem de Duran, Herrera, Iceta i Rivera, i també d’aquella senadora que es dedica a enregistrar converses privades sense avisar. Després, els resultats electorals van posant tothom al seu lloc. Però admetrem que ha de ser molt feixuga la tasca d’intentar convence’ns de les bondats d’una Catalunya espanyola mentre alhora s’escolta la música de fons del governador.
@miquelsaumell

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Tirem pel dret

“Pel que fa a la llibertat, tirem pel dret, perquè si no ens afanyem no veuré la independència de Catalunya” va dir en una...

Constància i determinació per imposar-se al Pardinyes

CF IGUALADA 2 CF PARDINYES 1 Duel d’alt voltatge a Les Comes. Dos conjunts amb dinàmiques contraposades es veien les cares a la 7a jornada de...

Segueix la mala ratxa de l’Igualada, que suma tres derrotes seguides

CF IGUALADA 1 CP SAN CRISTÓBAL 2 Aquest cap de setmana visitava Igualada un rival molt dur. El conjunt egarenc venia amb l’objectiu de treure un...

Igualada farà testos antígens ràpids massius entre dimarts i dijous

Igualada farà cribratge massiu entre dimarts i dijous d'aquesta setmana per detectar el màxim número de positius asimptomàtics i així tallar la cadena de...

Toca seguir remant

I encara més fort. Toca no abaixar els braços i apretar encara més fort. Com més complicat més amunt han d’anar. I amb més...
Compartir