La MAT. Impacte en el paisatge (II)
La línia elèctrica de Molt Alta Tensió causa un impacte rellevant, no només sobre el paisatge sinó també directament sobre les persones i els seus béns.
Tots els aparells que funcionen amb corrent elèctric generen camps elèctrics i magnètics. La majoria són de molt poca intensitat. Segurament que el telèfon mòbil és l’aparell amb el que hem de tenir més precaució per la proximitat al cos.
Els camps de les línies elèctriques d’alta tensió, com que l’energia és molt alta, són molt potents. Sota una línia d’alta tensió es pot encendre espontàniament un tub fluorescent.
Si hom no s’acosta imprudentment a tocar dels cables conductors, no tenen efectes fulminants. Aquest risc només afecta les aus i animals voladors que s’aturen a les torres de les línies. El dubte és: quin efecte té sobre la salut humana no el contacte, sinó la proximitat de les línies MAT?
Els estudis sobre aquests efectes avaluen la influència dels anys residint a la vora de les línies i de la distància a què s’ha viscut. S’ha estudiat la incidència a mig i a llarg termini, des d’uns quants anys a tota una vida. Ha calgut estudiar per separat cada afecció possible: risc de càncer (leucèmia, mieloma, ganglioma…), risc d’alteracions genètiques, risc d’alteracions psiquiàtriques… Hi ha infinitat de situacions: efectes sobre els infants, sobre gent gran, exposició intensiva, exposició prolongada de baixa intensitat…
La majoria de recerques arriben a la conclusió que no es detecten efectes, però hi ha estudis que detecten una major incidència de determinades afeccions (la leucèmia infantil, ganglioma i problemes psiquiàtrics en edat avançada…). Els resultats no són homogenis i tenen a vegades l’aparença de contradictoris. És difícil avaluar els efectes acumulatius a llarg termini. L’Organització Mundial de la Salut va dictaminar l’any 2007: «els camps electromagnètics de les línies elèctriques (ELF-electric low frequency) són possiblement cancerígens”. No afirma ni nega el risc i proposa fer més estudis.
La gent, davant del dubte, desconfia i adopta una actitud de precaució: rebutja, en la mesura del que està al seu abast, a viure a la vora de les línies MAT. El rebuig social és un fet incontestable i comporta conseqüències:
– Ningú, si ho pot triar, vol viure a prop d’una línia MAT. En conseqüència els habitatges afectats perden valor econòmic de venda i de lloguer en una proporció molt acusada que varia segons la distància. El turisme rural o la segona residència és impensable en la proximitat d’una MAT.
– Un poble perd l’atractiu per a nous residents si les torres d’un línia MAT s’alcen imponents a la vora.
– Les activitats econòmiques també veuran desvaloritzat el seu patrimoni, per exemple naus industrials i granges. A més, hi pot haver desconfiança sobre la qualitat ecològica de cultius i bestiar que pugui estar afectat pels camps electromagnètics.
Des d’un punt de vista estrictament econòmic, a una franja al llarg de la MAT, posem de 200 metres a banda i banda i l’espai a sota les línies, o sigui, a prop de 500 metres d’ample, es patirà una devaluació dels patrimonis que no rebrà cap compensació.
Molta més població encara, la dels municipis grans de la Conca d’Òdena, perdrà qualitat de vida pel fet d’haver de passar sovint sota la MAT, al marxar i al tornar dels seus passejos, caminades o travesses amb bicicleta. D’altres hi hauran de transitar forçosament en els desplaçaments quotidians.
En síntesi, és un projecte que causarà un gran perjudici a molta gent i un perjudici important a la majoria de la població de la Conca d’Òdena, que per altra part, contradiu els plantejaments de la Generalitat respecte la transició energètica i que, finalment, és un pas més del «Gobierno d’España» per posar Catalunya sota el seu control.
