La Diputació investiga la titularitat dels camins municipals de Castellfollit de Riubregós, Carme i Jorba
L

19 de maig de 2019

La Diputació de Barcelona ha realitzat l’estudi de la titularitat dels camins municipals de Castellfollit de Riubregós, Carme i Jorba, a la comarca de l’Anoia. Els treballs estan orientats a determinar la gènesi dels camins investigats com són l’origen i antiguitat, així com la seva funcionalitat o ús pública o privativa, a fi i efecte de poder-ne aclarir la seva naturalesa de vial públic o privat.

 

A Castellfollit de Riubregós s’han investigat onze camins, a Carme dos camins i a Jorba quatre camins, la majoria inclosos en el Catàleg de camins municipals i seleccionats pels respectius ajuntaments. Un cop recollides i analitzades les dades , les investigacions han determinat que dels quatre camins estudiats a Jorba, tres son completament de domini públic i un de naturalesa sense determinar. En el cas de Carme, els dos camins estudiats, un no s’ha considerat de titularitat pública i l’altre es considera d’ús públic però sense prou documentació per a poder certificar la titularitat pública. Finalment, els onze camins estudiats de Castellfollit de Riubregós, cinc no presenten indicis de titularitat pública, un camí és completament d’ús públic, dos tenen trams sense indicis de titularitat pública i d’ús públic, altres dos camins tenen trams sense indicis de titularitat pública i de domini públic, i un camí té trams d’ús públic i de domini públic.

Les investigacions realitzades en aquest treballs han comportat analitzar el corpus documental disponible per cada municipi, ja sigui cartogràfic, fotogramètric o literari, que es conserven en els arxius o biblioteques. En aquest àmbit documental una font d’informació bàsica són les planimetries municipals elaborades per l’Institut Geogràfic Cadastral durant el primer quart del segle XX, atès que es tracta generalment dels primers mapes moderns dels termes municipals on apareix reflectida l’estructura bàsica de la xarxa viària a una escala relativament gran de 1:25.000. Aquests mapes formen part de la delimitació topogràfica de cada municipi que va fer l’exèrcit i consta de diversos documents com són les actes i els quaderns de delimitació entre cada municipi i dos plànols per municipi, un només amb informació topogràfica i l’altre que situa els termes del municipi, els camins i les principals masies.

Una segona font és el cadastre d’implantació elaborat el 1956 sobre ortofotomapes en blan i negre del vol americà. Aquests mapes tenen pel seu detall i antiguitat un important valor topogràfic, geogràfic i històric fins al cadastre actual. Cal subratllar, però, que la titularitat cadastral no té valor constitutiu ni probatori de la titularitat dominical dels camins i, per consegüent, aquesta té solament un valor indiciari que la recerca ha de validar o contradir.
En tercer lloc, s’ha investigat la informació que aporta la descripció de les finques, a través de la descripció de les finques als ‘Amillaramientos de la riqueza rústica y pecuaria’, de diversos anys, que es conserven als mateixos arxius municipals o a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Així mateix, s’ha consultat altra informació especialment cartogràfica, és el cas dels mapes topogràfics nacionals d’Espanya a escala 1/50.000 i 1/25.000 i d’altra informació de caràcter històric, de la cartoteca digital del Centre Excursionista de Catalunya i altres col·lectives com la Biblioteca virtual del Ministeri de Defensa.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta