7.8 C
Igualada
Diumenge, febrer 28, 2021

La dictadura del funcionariat

Per evitar malentesos vull aclarir que escric aquest article pensant en alguns funcionaris públics, segurament una minoria, i no en el conjunt del funcionariat. Després d’haver estat tota la vida relacionat amb el món de l’empresa privada i gairebé desconnectat
de la cosa pública, d’uns anys ençà em trobo que, per motius diversos, haig de parlar sovint amb personatges que des de les institucions públiques es dediquen a la política.
El contacte amb aquesta petita part de la nostra societat, un grup de persones que s’acostumen a moure sota uns paràmetres de conducta professional força diferents dels meus és, per a mi, un fenomen nou, i el meu desconeixement del medi sovint m’ha deparat sorpreses de tota mena, agradables i no tan agradables. Em refereixo tant als polítics elegits democràticament a les urnes (diputats i regidors) com a les persones agraciades digitalment per la seva formació política per ocupar un càrrec públic. D’aquests últims, els consellers de les empreses públiques, els diputats de la Diputació i els consellers dels districtes de Barcelona en serien tres bons exemples. Alguns d’aquests personatges t’asseguren que es dediquen a la cosa pública de manera temporal; d’altres veus de seguida que tenen per objectiu fer de la política la seva professió, i confien en mantenir-s’hi fins a la jubilació.

Deixant de banda les diferències d’accés a les institucions públiques que dèiem abans,
en una cosa coincideixen gairebé tots, i és en la queixa gairebé unànime d’una realitat
poc edificant i que jo anomeno la dictadura del funcionariat. Jo, il·lús de mi, sempre
havia pensat que el polític, elegit democràticament pels ciutadans o designat digitalment
pels dirigents del seu partit, era la persona que prenia les decisions, i el funcionari
qui les havia de portar a terme. Dit en altres paraules, el polític dóna una ordre i el funcionari l’ha d’obeir. Doncs bé, amb excuses burocràtiques de qui coneix tota la lletra petita de les institucions públiques, sovint constatem que no és així, amb totes les distorsions que aquest estrany fenomen comporta. Els funcionaris no tenen dret a posar pals a les rodes ni impediments burocràtics a les decisions que prenen els polítics, siguin encertades o no ho siguin. Al meu entendre, aprofitar-se del millor coneixement que tenen els funcionaris sobre la burocràcia interna de les institucions per buscar problemes allà
on haurien d’oferir solucions excedeix les seves funcions, i d’això alguns en diem la
dictadura del funcionariat.

Miquel Saumell

 

 

 

 

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Acord de La Veu amb Mercat de Casa

La Veu de l’Anoia i Mercat de Casa han arribat a un acord per promocionar conjuntament els seus productes. Recordem que Mercat de Casa és...

La Brigada Municipal amplia la flota de vehicles elèctrics

La Brigada Municipal d’Igualada ha ampliat la seva flota de vehicles elèctrics amb la incorporació de dos turismes Renault Zoe i dues furgonetes Nissan...

L’Hospital demana que no es deixi d’assistir al cribratge del càncer de mama tot i la pandèmia

Amb l'arribada de la pandèmia, des de l'Hospital d'Igualada han notat com hi ha dones que no assisteixen a les cites per fer-se una...

La “Vac-Auto”, l’administració de vacunes dins del cotxe, ja ha arribat a l’Anoia

L’evolució de la campanya de vacunació contra la covid-19 a l’Anoia s’està accelerant. Afortunadament, ja s’han administrat prop de 7.400 vacunes (a 21 de...

Enric Grima, nou president de la Jove Cambra d’Igualada

El passat dissabte dia 20 de febrer, la Jove Cambra Internacional d’Igualada va celebrar l’assemblea de traspàs JCI Igualada 2021, en aquesta ocasió telemàticament....
Compartir