Fundada el 2002, la Capella de Música de la Tossa celebra enguany el seu 20è aniversari
La formació, tot i que inicialment va centrar-se en el cant gregorià, va anar incorporant música religiosa i popular que els ha portat, en la seva trajectòria, a realitzar diverses produccions en àmbits i escenaris tan diversos com Camprodon, Lleida, Castelló d’Empúries, Montblanc i entre altres destinacions fins a Donostia, Burgos, Granada i Roma.
Per conèixer els seus inicis parlem amb Frederic Prat, director i amb Pere Vives Florensa, president de l’associació Capella de música de la Tossa.
La fundació de la Capella va tenir un motiu molt concret…
P i F – Es va fundar un petit grup per a enregistrar un disc de cant gregorià a Poblet amb alguns monjos. La gravació va donar lloc a la publicació del CD Venite, Exsultemus Domino -un dia en gregorià al llarg de l’any litúrgic- i el grup format per a la ocasió es va animar per continuar com a formació coral. I van entrar a formar part de la FECEC, en el grup de cant gregorià.
I aquest nom tan concret, d’on va sorgir?
P i F – Va semblar, per uns contactes que havíem tingut amb l’Ajuntament de Montbui, que es volia dinamitzar l’ermita romànica i entorn de la Tossa de Montbui com a objectiu cultural i que el nostre repertori gregorià encaixava en aquest projecte. La nostra participació en actes a la Tossa ha estat habitual i acostumem a participar en l’aplec del Roser que s’hi celebra cada any al mes de mai.
Us considereu un grup d’amics que compartiu la passió per la música?
P i F – Hem estat sempre un grup estable, d’uns 20 cantaires, i malgrat el parèntesi de la pandèmia mantenim l’activitat. Assagem habitualment els dijous de 9 a 11 del vespre i sí, podríem dir que són com una trobada d’amics, que ens agrada cantar i que fem pinya els uns amb els altres sense cap mena de tensió ni polèmica o rivalitat. Els nostres reptes són assolir una qualitat digna en un repertori ampli i assequible dins les especialitats que hem comentat.
Què és el que més destacaríeu d’aquests 20 anys de Capella?
P i F – Les produccions més destacables on hem participat són el Glòria de Vivaldi i la Cantata num.IV de Bach, amb l’orfeó de Santa Coloma de Queralt i la cantata Pere Jazz Aquí amb la coral Noves Veus de Capellades i el cor la Lira de Viladecans. Destaca també quan vam organitzar la VIII trobada general de Cant Gregorià de la FECEC a Igualada l’octubre de 2019 i l’espectacle Gregorià De Ignoto Cantu.
20 anys de trajectòria deixen petjada…
P i F – Hem estat i som encara un grup molt unit. Al llarg d’aquests anys hem perdut alguns membres, els darrers Josep Xaubet per la covid-19 i Josep Reixachs fa pocs dies a causa d’un accident. També en el record tenim moments alegres i algunes anècdotes. Com quan en un concert Conesa es van fondre els ploms només començar el concert que vam poder salvar gràcies als coneixements elèctrics d’alguns cantaires. O quan un cantaire va perdre l’anell de casat en una piscina a Menorca, o bé els que van anar de tapes a Granada i varen arribar una hora més tard al lloc acordat amb la resta del cor…
Aquests 20 anys els celebrareu amb una obra feta especialment per l’ocasió…
P i F – El primer acte per commemorar aquests 20 anys serà un concert de polifonia religiosa el diumenge 20 de febrer a les 6 de la tarda a la basílica de Santa maria d’Igualada, on cantarem peces des del segle XIII fins al segle XX.
Certament per l’aniversari ens hem proposat un repte per la seva novetat i característiques: es tracta d’un musical que amb el títol Auca de la Capella de la Tossa, Òpera Coral en 10 quadres, desgrana la vida interna de la coral amb un caire humorístic sobre lletra i guió d’Isidre Prat i Música de Carles Prat. A banda seguirem els actes i els oficis que ja fem durant l’any.
Serà un any força ple!
P i F – De fet sí. Entorn del que serà l’any Ignasià preveiem algun concert de música gregoriana en espais del patrimoni històric del romànic, gòtic o barroc de les nostres contrades, probablement una missa gregoriana a la Tossa de Montbui que tenim pendent de concretar.
Les activitats que durem a terme enguany s’incardinen també en el programa d’Igualada com a Capital Catalana de la Cultura i agraïm també des d’aquí el suport que hem rebut de l’Ajuntament d’Igualada en totes les nostres propostes i iniciatives.
I mirant endavant?
Pi F – La nostra projecció de futur planteja primer acabar de superar la pandèmia per a poder viure una mica tranquils, i reprendre l’activitat habitual en bones condicions i sense mascaretes, però també som conscients de que cal renovar-se constantment i pensar en el futur a mitja termini, 3-5 anys. Hem de plantejar canvis i reptes nous per a no trobar-nos estancats.