Opinió

Un article de
Jaume Singla
Jaume Singla

Periodista, articulista, viatger. Exdirector de La Veu de l'Anoia.

4 de maig de 2026 a les 13:32 hores

Insofribles

Un article de
Publicitat

Primer de tot, cal dir que tinc molt de respecte per als jutges i jutgesses de primera instància o d’instrucció que actuen a Catalunya. Ho dic des de l’experiència que em dona haver participat com a testimoni en diversos judicis i també com a demandat en una dotzena, i sempre m’han donat la raó. I també perquè he estudiat dret, sense matricular-me.

Un bon funcionament de la justícia, és la base de la convivència en una societat democràtica i desenvolupada. El concepte d’igualtat davant la justícia no és que tots ens hem de regir per les mateixes regles, sinó, i més important, que tots les hem de respectar. És precisament en aquest aspecte d’on, a Espanya, “plora la criatura”, especialment a la cúpula judicial espanyola.

No em referiré al cas de Jordi Pujol Soley, tot i que és paradigmàtic del tracte que ens dona la justícia espanyola als catalans, sinó a la permissivitat que s’està donant a determinats testimonis en el judici pel cas Kitchen, que afecta la cúpula governamental de Mariano Rajoy quan va ser “presidente”.

Aquests dies hem vist com l’expresident M. Rajoy i l’exministra Dolores de Cospedal mentien grollerament durant un judici contra la cúpula d’interior pels seus intents de destruir les proves judicials que els acusaven d’actuar fora de la llei.

La llei espanyola permet als acusats d’un delicte que faltin a la veritat, però és taxativa en l’obligació dels testimonis de no mentir. Mentir en seu judicial equival a cometre un delicte que, per a més gravetat, es comet davant dels jutges que tenen l’obligació d’actuar d’ofici davant un fals testimoni. A hores d’ara, quan han passat gairebé dues setmanes, no s’ha pres cap mesura en contra dels falsos testimonis. Encara més, la magistrada que presideix la sala, actua en tot moment com a aliada de les defenses, coartant o prohibint determinades preguntes per part de l’acusació.

En un sistema judicial com l’espanyol, que va empresonar durant més de quatre anys a dos activistes -Cuixart i Sánchez- per haver pujat al sostre d’un land rover de la Guàrdia Civil per desconvocar una manifestació, costa entendre que protegeixi conductes tan delictives com són l’assalt a domicilis privats, la manipulació de proves i la mentida descarada davant els magistrats.

I si esmentem el tracte donat a Jordi Pujol Soley, xoca l’actitud dels magistrats, que en altres casos (per exemple el tresorer del PP, Alvaro Puerta) han aplicat els dictàmens mèdics per apartar de la causa, per raons de salut, a alguns acusats amb dificultats cognitives.

Quan un dels tres poders d’un estat falla, la democràcia esdevé incompleta. A Espanya, en aquest moment, poc o molt, estan fallant els tres poders: Executiu, legislatiu i judicial, per tant, podem considerar que la convivència està retrocedint a passos agegantats i, el que és pitjor, no veiem cap símptoma que això pugui variar en un futur pròxim.

El sistema judicial és la darrera trinxera de defensa dels ciutadans, tant envers l’amenaça de la delinqüència comuna, com dels abusos d’autoritat i la corrupció política. No hi ha dubte de la parcialitat de la justícia espanyola, envers els adversaris polítics. Ni tampoc hi ha cap dubte de l’animositat a tots nivells en contra de qualsevol acusat per raó del seu lloc de naixement… és a dir: als catalans.

A les proves em remeto.

Temes  Opinió
T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: