26.5 C
Igualada
Dissabte, juliol 2, 2022

Incendi

Normalment els darrers articles de la temporada es fan servir per fer repàs de l’activitat i acomiadar-se de la parròquia fins a la represa. Com a l’escola, en certa manera. I, d’altra banda, el mot que avui ens ocupa (i que, efectivament, serà l’últim del curs 20/21 abans de tornar-hi al setembre) no forma part pròpiament de la terminologia del conflicte, i per tant no hauria d’entrar en aquesta sèrie, si no fos que… si no fos que hi ha certes sospites que fan malpensar. Per això, i sense que calgui especificar-les, crec que es mereix l’honor de tancar temporada.

La gràcia d’incendi és que, malgrat dur l’ètim força visible, costa d’associar a la paraula de la qual prové, que no és altra que el verb encendre, anostrament del llatí incêndere, de cândere, ‘ser blanc’ i, alhora, ‘estar abrandat’ (i ja és una dicotomia de colors ben curiosa, perquè el blanc de la incisió per alta temperatura conviu amb el roig dels efectes del foc, com aquest abrandament que a la cara es materialitza en forma d’enrojolament).

És una família poc nombrosa, i de fet els germans directes d’incendi són ben pocs: incendiar, incendiari i antiincendis. Més freqüents són els que han mantingut el vocalisme de la mare: encenall (el caragolí de fusta ribotada que rep aquest nom perquè antigament es feia servir per encendre el foc i que ara hem traspassat als comestibles, encenalls de pernil o de xocolata, per exemple, encara que el poble, mesell com de costum, s’encabota a fer servir la castellanada virutas), encenedor o un de tan eixerit com encenaire: pescador que pesca a l’encesa, és a dir, amb l’ajut d’un fanal instal·lat a proa o a popa de l’embarcació.

Completa la modesta família una darrera branca igual de curteta, però no per això menys rellevant: la que sorgeix d’encens, que deu justament el nom al fet que el perfum d’aquesta substància s’allibera quan el material és encès. Així, tenim el conegut encenser, tant en versió braser de terra com volador, sostingut amb quatre cadenetes del sostre, i encensar, l’acció d’enviar en direcció a algú precisament el fum que desprèn l’encenser, i, per extensió, ‘omplir de lloances excessives, lloar exageradament’, que no em direu que no és un ús ben florit.

I s’ha acabat el bròquil. Ja veieu que els efectius d’aquesta família són molts menys que els que cal activar cada vegada que el clima, la deixadesa humana i la maldat fan de les seves. Tant de bo tot allò que perdem amb cada flamarada provocada servís per encendre d’una vegada l’ardor d’aquest país adormit. Mentrestant, si més no, bon estiu sense més foc que el necessari.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Visitanoia, una altra proposta per promocionar el turisme

La sectorial de turisme de la Unió Empresarial de l’Anoia que aglutina i representa a les empreses del sector ha presentat la creació d’una...

La Síndica de Greuges d’Igualada va atendre 130 casos durant el 2021

La Síndica de Greuges, Rosa Maria Sánchez, ha presentat públicament la memòria de la tasca duta a terme durant l’any 2021. La presentació, s’ha...

Més de la meitat dels anoiencs no s’ha posat la tercera dosi de la covid-19

Salut ja fa mesos que administra la tercera dosi de la vacuna covid a Catalunya. La dosi de reforç busca garantir la protecció de...

L’editorial: Confiar en la vacuna

L’Anoia acumula 679 morts per covid-19 des que va iniciar-se la pandèmia, el mes de març de 2020. Una xifra preocupant, prou com perquè...

Llegendes, cançons populars, dansa i tradicions d’arreu dels Països Catalans arriben a Tous

Sant Martí de Tous es convertirà un any més en l’epicentre de les llegendes. La 13a edició del festival de Llegendes de Catalunya començarà...
Compartir