Aquest dissabte 26 de setembre, Igualada es converteix en l’epicentre de la botànica, la gastronomia i la cultura, en el marc de l’onzena edició de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades. Al llarg del dia, més d’un centenar de paradistes ompliran els carrers que voregen la zona central de la ciutat, pels carrers de Sant Pau, Sant Carles, carrer del Vidre, dels Esquiladors o el carrer de la trinitat.
La Jornada impulsada pel Col·lectiu Eixarcolant, oferirà més de 120 activitats, tallers i xerrades, a banda de l’habitual fira de parades amb actuacions musicals.
De degustacions a experiències gastronòmiques, de la mà de l’alta cuina
Una de les persones integrants del col·lectiu, Sílvia Olmo, ha revelat quines seran les grans novetats que incorporarà aquesta onzena edició. Olmo ha recalcat que, sobretot, el pas endavant es fa en relació amb la gastronomia “les antigues degustacions es converteixen en experiències gastronòmiques, que volen demostrar que les plantes silvestres també tenen cabuda en l’alta cuina, de la mà de Borraina, La Tartana de Can Massanet, Sambucus i el xef Daniel Crespo amb l’equip del Mirador de Can Pi”.
A més, Sílvia Olmo explica com, des d’Eixarcolant han apostat un any més per la ràdio en viu, que enguany gestionarà Coopsetània en col·laboració amb Toma la Tierra. La proposta radiofònica dedicarà tres hores a parlar “d’economia social i solidària, pagesia, comerç local i custòdia de llavors”, diu Olmo. Ha recordat que, com cada any, s’oferirà el dinar silvestre, gestionat per Singulars i amb les elaboracions a càrrec de l’alumnat de l’Escola Pia. Per assistir al dinar, és necessària la inscripció prèvia que es pot formalitzar a través de la pàgina web d’Eixarcolant. A més, es pot consultar tot el programa sencer d’activitats en la mateixa pàgina web, i inscriure’s en aquelles que ho requereixin.

Passar del discurs a l’experiència
Onze anys després de la seva creació, la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades està més que consolidada en el calendari de moltíssimes persones d’arreu del territori, vinculades directament a la terra, o no. Aquest èxit, tal com explica la Sílvia, s’atribueix al format vivencial de la jornada, que “permet passar del discurs a l’experiència”.
Olmo recalca que “no només expliquem que una planta silvestre es pot menjar o que una varietat tradicional té valor”, sinó que “la pots tastar, cultivar, cuinar, veure transformada en una peça artesana o conèixer directament la persona que la produeix”.
A més, des d’Eixarcolant fa temps que van apostar per un format que combina el rigor i la divulgació, sense perdre el caràcter festiu i popular “hi pot venir des d’una persona experta en etnobotànica fins a una família que simplement té curiositat”.
Centenars de persones bolcades en el projecte
Actualment, entre voluntaris, ponents, talleristes i paradistes, sumen “diversos centenars de persones”, afirma Olmo. “La dimensió és enorme i costa donar una xifra única perquè moltes persones assumeixen més d’un rol”. Ara bé, només amb els voluntaris ja parlem de més de 180, a banda d’un centenar de ponents i talleristes i totes les persones que vindran a regentar les parades.

Reivindicar la proximitat
És curiós i admirable a parts iguals que, en un món que tendeix a l’homogeneïtzació i la globalització, continuïn desenvolupant-se propostes d’aquest estil. Precisament, ara més que mai tornar a la terra i a la proximitat és l’acte més revolucionari que podem fer. En aquest sentit, la Sílvia fa una reflexió que podria donar per tertúlies senceres, diu “quan homogeneïtzem el que cultivem, mengem i consumim, no només perdem varietats o espècies; també perdem coneixement, cultura, paisatge i capacitat d’adaptació”.
Potser, precisament aquests espais que reivindiquen el paisatge autòcton, agafen una dimensió més important que mai en un context en el qual les conseqüències de la globalització, -tan anhelada i reivindicada a la darreria del segle passat- ens cauen a sobre com un llast. Que no es malinterpreti a qui escriu aquestes línies, en cap cas penso que la globalització sigui completament negativa; ara bé, en els reptes actuals que tenim com a societat -canvi climàtic, davallada en l’ús del català, pobresa energètica, precarietat econòmica…-, els efectes negatius agafen una rellevància més significativa.
Una varietat agrícola tradicional o l’ús d’una planta silvestre són el resultat de moltes generacions observant i relacionant-se amb un territori concret.
La Sílvia, explica que “una varietat agrícola tradicional o l’ús d’una planta silvestre són el resultat de moltes generacions observant i relacionant-se amb un territori concret, i per tant reivindicar la proximitat no vol dir tancar-nos al món, sinó tornar a donar valor a allò que tenim al costat. Vol dir tenir sistemes alimentaris més diversos, reduir dependències, generar economia al territori i fer que la pagesia pugui viure dignament de la seva feina. En un context de canvi climàtic i de fragilitat del sistema agroalimentari, aquesta diversitat no és només patrimoni: és també una eina de futur.”
“El millor indicador d’èxit seria deixar de parlar de plantes oblidades”
Onze edicions. Es diu aviat, malgrat que moltes vegades pot suposar remar a contracorrent, amb incerteses i el neguit de si serà un format que calarà. Aquesta incertesa es va esvaint a mesura que es veu els èxits de participació de les darreres edicions, ara bé, com serà la Jornada d’aquí a onze anys més?
En aquest sentit, Sílvia Olmo explica com “curiosament, no tenim tant l’ambició que sigui molt més gran, com que allò que avui expliquem a la Jornada sigui molt més normal fora de la Jornada”. Diu, doncs, que voldrien que d’aquí a onze edicions “consumir varietats tradicionals, incorporar plantes silvestres a la cuina, comprar directament a la pagesia o trobar aquests productes als comerços habituals deixés de semblar excepcional”. Tot i això, la Sílvia remarca que voldrien que la Jornada “continués sent aquest gran punt de trobada on compartir coneixement i generar noves idees, però amb una xarxa encara més forta i descentralitzada arreu del territori”, i afegeix que “el millor indicador d’èxit seria que cada vegada haguéssim de parlar menys de plantes oblidades, perquè haguessin deixat de ser-ho”.
Eixarcolant, un col·lectiu que va més enllà de la Jornada
Si bé un dels principals pols d’atracció i carta de presentació del Col·lectiu Eixarcolant és precisament la Jornada de Plantes Oblidades, aquesta és només una part de la feina que realitzen al llarg de l’any. “Durant tot l’any desenvolupem projectes de recerca i prospecció etnobotànica per documentar coneixements tradicionals i recuperar llavors i varietats agrícoles; les multipliquem i les tornem a posar a disposició de la societat; fem divulgació, formació i assessorament; publiquem materials; impulsem projectes de dinamització territorial i treballem a través dels Nodes Territorials, que ens permeten actuar arreu del país” explica la Sílvia.
Finalment, apunta que també treballen en àmbits com “la producció de llavors i planter, l’alimentació, les eines agrícoles, l’editorial… En definitiva, intentem cobrir tot el recorregut: recuperar el coneixement i la llavor, però sobretot aconseguir que tornin a ser cultivats, comercialitzats, cuinats i consumits amb normalitat”. “L’objectiu final és que aquest patrimoni deixi de ser només una cosa que conservem i es converteixi en una eina real per construir un sistema agroalimentari més sostenible, ètic i just”, recalca.














