PERE CAMPS OVIEDO
Vaig néixer en una tardor de mitjans del S.XX. Soc el quart nen de l’Espe, que ja era grandeta, (42 anys, dels de llavors). Tot va ser molt complicat per ella, dos mesos ingressada, però se’n va sortir. Tinc arrels gallegues, salmantines i catalanes. M’he especialitzat en el món de la moda, màrqueting, venda i atenció al client, sobretot. Conèixer bé el producte, estimar-lo, i un mínim de seducció, ben combinat, fa que tots hi sortim guanyant!
Tinc curiositat per la vida i el planeta, per això i també per la feina, miro de defensar-me en alguns idiomes per conèixer països i persones. Enriquir-me de cultures i compartir-les.
M’omple la debilitat que tinc cap l’art i la bellesa en totes les formes, artístiques o naturals. El meu padrí Camps-Dalmases, em va influir de petit, especialment en la pintura, de la que ell era un gran artista. El teatre, poesia, literatura, música i sobretot el cinema m’han acompanyat fins ara en aquesta existència per fer-me especialment feliç, i algunes persones que he trobat pel camí, també.
La notícia que m’agradaria llegir a La Veu de l’Anoia noia i Veuanoia.cat és…
Malgrat no hi hagi remei ni vacuna, encara pel Covid19, i encarant la tardor i el proper any 2021, estem aprenent a CONVIURE amb el virus amb totes les mesures, equilibris, estratègies i coneixements necessaris, perquè amb optimisme i serenitat fem que tot tipus d’activitats: socials, laborals, econòmiques, sanitàries, d’ensenyament, culturals i esportives…., avancin amb l’esperança de vèncer la pandèmia.
