JAUME SINGLA SANGRÀ
Soc igualadí de naixement i vocació, però des de fa nou anys per raons sentimentals, visc a Manlleu. Soc el pare de la Laia i el Jaume i l’avi d’en Jofre i la Rita.
Tinc molt present allò que passa a l’Anoia, gràcies a La Veu, però trobo a faltar alguns amics que veig ocasionalment quan vinc a Igualada.
Tafaner de mena, soc el que podríem dir un tastaolletes. Vaig començar treballant d’impressor. Després en recuperació de retalls tèxtils i durant disset anys vaig fer d’adober. Per la meva afecció a la política municipal em vaig convertir en periodista quan l’Antoni Castells em va oferir un lloc de treball a La Veu de l’Anoia. Mai he estat elegit per a cap càrrec excepte el de director que vaig exercir durant 23 divertits i estressants anys.
Sent periodista he tingut ocasió de viatjar i poder viure desenes de vivències fent amics per tot el món. Curiosament m’ha estat més fàcil i planer parlar amb els presidents de Veneçuela i d’Honduras o amb la ministra de Turisme Paraguai que amb secretaris comarcals dels partits amb presència a l’Anoia. He fet molts amics entre els alcaldes anoiencs i per sort, també molt enemics, un dels quals el temps gairebé el posa al seu lloc.
Durant la meva etapa de director de La Veu de l’Anoia ens varen interposar 13 demandes judicials i les vàrem guanyar totes. (És el que té dir la veritat…. i tenir advocats que ho saben demostrar).
La notícia que m’agradaria llegir a La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat és…
Igualada ha elegit, per fi, un alcalde amb més capacitat de gestió que ambició personal. A poc que els igualadins es mirin bé qui voten –i els partits posin els candidats adients- no renuncio a veure publicada a La Veu aquesta bona notícia que a mi, com a director, se’m va negar.
