17.4 C
Igualada
Dissabte, maig 28, 2022

Història de la filosofia amb quatre verbs

BERNAT ROCA opinió 2- La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.CatLa història de la filosofia és bàsicament un llarg diàleg entre intel·lectuals de diferents temperaments. Des de la psicologia en diríem tipologies personals: introvertits, extrovertits, pragmàtics, idealistes, pessimistes, neuròtics… Però si deixem de banda els diferents caràcters dels grans autors veurem que podem simplificar-la de forma més entenedora. I també comprendre millor com hem arribat fins aquí, comprendre l’evolució de la nostra ànima, l’origen dels neguits i dèries com a societat occidental. I potser repensar com podem sortir-nos-en.

La primera filosofia es centra en l’ésser, en el SER, allò que es pot conèixer, en el que som, ja que no podem ésser d’una altra manera. De Plató fins a Descartes els filòsofs busquen en la raó el fonament darrer del que signifiquen l’ànima, Déu i la realitat.  L’essencial era invisible als ulls.

El segle XIX s’enceta amb la brillant tesi de Kant que no es pot conèixer la realitat, sols els fenòmens (captats pels sentits) d’aquesta realitat. Per Friedrich Nietzsche, el furiós filòsof del martell, davant la impossibilitat d’arribar a la demostració de les qualitats de l’ésser calia una gran esmena en la filosofia, un retorn a la terra, als instints, a les passions. La vida, ESTAR a la vida, era més important que l’ésser i la raó, una  visió que ell va adoptar d’Artur Schopenhauer,  també alemany.

Ja al segle XX, amb la crisi de la religió,  l’extensió del capitalisme, les teories de Freud i el materialisme científic (el món vist com un conjunt d’àtoms en moviment)  l’home occidental substitueix el ser i l’estar pel TENIR. El vestit que no necessites, però et fa sentir bé anar a comprar, les infinites cues al supermercat, les sabates que mai et posaràs, aquell cotxe que sempre somies…

Tenim tres verbs: ser, estar i tenir. Però i el darrer? Si mirem enrere, ja en Sòcrates, mestre de Plató,  i en els àgapes solidaris dels epicuris grecs, en l’eucaristia dels primers cristians pren força un verb que aglutina l’experiència humana més genuïna: ESTIMAR, el cercle que tot ho envolta. Qui sap si la teoria del tot, que manca encara avui a la física quàntica i la de la relativitat, la va  trobar Dante a La Divina Comèdia en plena màgia medieval:  L’amor che move il sole e l’altre stelle.

BERNAT ROCA, professor de Filosofia i Història

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

“Natures”, d’Enric Mir: una admirable mostra pictòrica amb ànima

Aquests dies, a la Sala Municipal d’Exposicions, la mostra pictòrica “Natures”, amb quasi una vintena de quadres a l’oli, pintats sobre las suports de...

Aquest diumenge tindrà lloc la II Mostra de Productes del Parc Agrari a Rubió

Aquest proper diumenge i coincidint amb la festa major de Rubió, la localitat acollirà a la plaça de l’ajuntament -al costat del Castell-, la...

Demanda de l’Ateneu al llogater del Pub Acústic per no deixar el local

La junta de l’Ateneu Igualadí ha presentat aquesta setmana una demanda judicial contra el llogater del Pub Acústic, situat en el mateix carrer Sant...

Igualada encara la recta final de l’Anella Verda

Un dels projectes de més interès del govern municipal d’Igualada en els darrers anys, l’Anella Verda de la ciutat, entra en la seva recta...

L’editorial: Una comarca segura?

Darrerament, s’ha fet habitual llegir notícies derivades d’allò que es malacostuma a anomenar en l’argot periodístic “fet divers”, un sinònim dels “successos” de tota...
Compartir