3.6 C
Igualada
Divendres, gener 21, 2022

Hereus polítics del franquisme

S’han commemorat a Madrid els quaranta anys de les primeres eleccions després del franquisme definides per alguns, amb excessiu optimisme, com a democràtiques. Considerar el període actual com una democràcia amb tots els ets i uts s’ha de llegir més com un desig, encara no assolit, dels demòcrates sense adjectius que com una realitat que, es miri com es miri, resulta poc creïble. Que per què ho dic? Posaré un exemple ben proper. Les autoritats franquistes de l’època ni tan sols van permetre que el que avui és el primer partit de Catalunya —Esquerra— es pogués presentar a aquelles eleccions. I a ningú se li escapa que no va ser pel substantiu “esquerra” sinó per l’adjectiu “republicana”. Tornant a la commemoració, alguns analistes polítics han assegurat que era la primera vegada en quaranta anys que el rei espanyol es desmarcava de la dictadura franquista. No vaig estar gaire al cas del discurs així que no ho discutiré, però quan llegia aquestes cròniques tan ensucrades no vaig poder evitar una certa incomoditat. Que el màxim representant d’una institució hereva directa del franquisme, una institució que només existeix per la decisió personal del dictador Franco, pretengui impartir lliçons de democràcia i fer advertiments
a una part majoritària dels catalans sobre què es pot fer en democràcia sembla una broma de mal gust.Potser no és sobrer recordar que la monarquia actual és un invent que el dictador Franco es va treure de la màniga l’any 1969 per intentar perpetuar el seu règim (“lo dejo todo atado y bien atado”). Gairebé mig segle després Espanya té una monarquia que mai s’ha sotmès a una votació democràtica de la ciutadania, ni durant la dictadura franquista per motius obvis, ni ja en democràcia per motius que potser tenen a veure amb la negativa rotunda de l’establishment a córrer el risc que la ciutadania tornés a votar, com l’any 1931, en clau antimonàrquica, quan els membres de la família Borbón van haver de tocar el dos cap a
l’exili. Discrepant d’altres analistes, al meu entendre resulta positiu que el rei emèrit, col·laborador directe del règim franquista, no anés a l’acte. Ara bé, la cirereta del pastís d’aquesta gran commemoració espanyola va ser la medalla que les autoritats espanyoles actuals van entregar a un tal Rodolfo Martín Villa perseguit per la justícia internacional.
En cas que els arguments anteriors no es consideressin suficients, aquesta medalla és
molt indicativa que estem en una democràcia tutelada pels hereus polítics del franquisme.

 

Miquel Saumell

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Portada: Igualada celebra aquest diumenge el bicentenari dels Tres Tombs

Igualada celebra aquest diumenge el bicentenari dels Tres Tombs. La ciutat també ha estat escollida capital dels Tres Tombs de Catalunya. La Generalitat de Catalunya...

La Xarxa estrena temporada d’hivern amb Sopa de pedres

Xarxa Igualada inicia temporada, aquest diumenge 23 de gener, amb l’obra Sopa de pedres, d’Engruna teatre, un espectacle de titelles que va obtenir el...

Els observatoris astronòmics Sesgueioles i Masquefa detecten la possible caiguda d’un meteorit a Osca

L’observatori astronòmic de Sant Martí Sesgueioles, conjuntament amb altres quatre estacions de la Xarxa de la Universitat de Màlaga i de la Societat Malaguenya...

Acord per unir esforços i impulsar nou sòl industrial a l’Anoia Sud

El Consell Comarcal de l’Anoia i els Ajuntaments de Piera, Masquefa i Els Hostalets de Pierola treballaran conjuntament per al desenvolupament de nou sòl...

El FineArt celebrarà la 10a edició amb una quarantena d’exposicions

FineArt Igualada, que tindrà lloc del 25 de febrer al 20 de març, ja té imatge per celebrar la seva desena edició. Com ja...
Compartir