33.2 C
Igualada
Dijous, agost 11, 2022

Fer anys – Miquel Saumell

Potser algú pensarà que posant-ho negre sobre blanc demostro ser massa agosarat, però m’atreveixo a afirmar que, ho proclami un en veu alta o s’ho guardi exclusivament per a ell, fer anys agrada gairebé a tothom. Una altra cosa és si a tothom li agrada celebrar els seus aniversaris d’una manera tradicional, és a dir, bufant les espelmetes del pastís. A mi, per posar un exemple ben proper, això de bufar les espelmetes és una d’aquelles coses que a mesura que m’he anat fent gran ha deixat d’interessar-me. Vaja, no em fa cap vergonya admetre-ho; ara, haver de bufar les espelmetes em fa més aviat nosa i, por poc que pugui, intento estalviar-m’ho.
Però, repeteixo, no és que em desagradi fer anys, no és pas això, però cada vegada em ve més costa amunt protagonitzar el numeret d’escoltar la cançoneta de rigor i després haver de bufar les espelmetes davant de tothom, i tota la parafernàlia festiva que envolta l’acte. M’imagino que es deu tractar d’un clàssic signe de timidesa, o tal vegada no. Potser en els que tenim aquesta actitud antibufera s’hi haurien de buscar lectures clíniques més profundes. Quan el vegi ho preguntaré a un amic meu que és psiquiatre, a veure què me’n diu.
A més a més, en bufar les espelmetes hi ha el risc que si el pastís no està ben protegit amb paper de plata, la cera caigui on no hauria de caure, i el pastís quedi contaminat. I això per no parlar d’un risc afegit, que quan intentes apagar totes les espelmetes d’una sola bufada barrejat amb la bufera se t’escapi involuntàriament una mica d’element líquid. Els que hi entenen diuen que s’ha de fer així, s’han d’apagar totes les espelmetes d’una sola bufada, però això comporta uns riscos. Però per bufar tampoc renyirem, si s’ha de bufar es bufa, i tampoc és cap drama.
Fa poc va ser el meu aniversari i, com que era fora, em vaig estalviar de bufar les espelmetes. Em van regalar un paraigua exactament igual que el que no fa gaire em vaig deixar oblidat en un teatre i no vaig poder recuperar quan hi vaig tornar l’endemà. Vaig pensar que segurament algú el devia necessitar més que jo. Però jo el necessitava de debò, és un paraigua plegable que va molt bé per anar de viatge, ocupa poc lloc a l’equipatge de mà però, un cop desplegat, obtens un diàmetre de protecció més que suficient per quedar perfectament a cobert de la pluja.
Dilluns celebrarà noranta anys un tio meu, i aquest aniversari tan rodó m’ha donat la idea d’escriure aquestes reflexions en homenatge als que fan anys. Moltes felicitats, Josep!
@miquelsaumell

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Un incident amb una grua deixa part de Montbui sense connexió telefònica

Una grua de grans dimensions s'ha emportat aquest matí la infraestructura telefònica del Carrer del Pont de Santa Margarida de Montbui i ha deixat...

La tradició serà l’eix central del proper Diàlegs Capitals

El pròxim Diàlegs Capitals s’emmarcarà dins dels actes de la Festa Major i abordarà el paper de la tradició a la nostra societat. La tradició...

L’Igualada Femení HCP torna als entrenaments

Després d’unes merescudes vacances estiuenques, les jugadores i el cos tècnic del primer equip de l’Igualada Femení Grupo Guzman van començar els entrenaments ahir...

Oberta la licitació de les obres de la reurbanització de la plaça Vilarrubias

Des de la setmana passada està obert el període de licitació del projecte de reurbanització de la plaça Vilarrubias. Després de la reunió celebrada...

Capellades comença la prèvia de la Festa Major

Aquest dissabte es va fer el primer acte de La Prèvia, escalfant motors per la Festa Major de Capellades. A les 10 del matí...
Compartir