9.2 C
Igualada
Dissabte, octubre 24, 2020

Estado de alarma

Jaume Singla

Començo avui una sèrie d’articles per desenvolupar què n’opino sobre el “Estado de Alarma” que fa més de dos mesos va decretar “el gobierno más progressista de la historia de España” i que ha estat confirmat en diverses ocasions per “Las Cortes Españolas” amb el vot favorable de molts diputats catalans, socialistes o comuns.

El gobierno de l’Estat format per PSOE i Podemos, el 14 de març va decretar el “Estado de Alarma en todo el territorio nacional incluido Ceuta y Melilla” anul·lant drets fonamentals dels ciutadans i recentralitzant competències de les comunitats autònomes. Amb la declaració de l’estat d’alarma el gobierno de España s’atribuïa totes les decisions i, per tant, tota la responsabilitat per protegir la salut dels ciutadans espanyols. En una paraula, retallava novament l’Estatut de Catalunya, d’esquena als catalans.

Un govern democràtic no pot saltar-se a la torera les lleis vigents i encara menys els consagrats per la –per a ells Sagrada- Constitució. L’amenaça d’una pandèmia de coronavirus creixent va fer que tothom, o gairebé, acceptés la retallada de la mobilitat dels ciutadans. Es va acceptar sense protestar el tancament de la majoria de negocis, enviant a l’atur a més d’un milió de catalans, la majoria dels quals hores d’ara no han cobrat ni un cèntim dels promesos per l’administració espanyola.

El gobierno más progresista de la historia de España va prometre ajuts per preservar en la mesura del possible, l’economia de l’estat. Però només ho va prometre. Els crèdits ICO que havien de costar un 0,50% d’interès, en el millor dels casos els bancs els adjudiquen al 1,50% i després d’obligar a signar assegurances de cost variable segons interessa a l’entitat bancària.

Hores d’ara, el futur econòmic i social del país -tant d’Espanya com de Catalunya- és incert, tirant a desastre, sense que es vegi cap de les mesures promeses. I tampoc podem dir encara quan es recuperarà la garantia sanitària per al conjunt dels ciutadans i, dels territoris.

Quan algú, en aquest cas un govern, s’atribueix un poder màxim i únic manllevant-lo a un altre; hauria de ser conscient de la responsabilitat que adquireix. Avui per avui, el Gobierno de España té la responsabilitat -sense que l’hagi assumida- dels trenta mil morts que s’han produït segons les seves pròpies estadístiques, a tot el territori. I també, és clar, dels més d’onze mil catalans morts en aquesta pandèmia.
Si mirem les xifres d’infectats i de morts que patíem en el moment que el govern PSOE-Podemos i les que patim hores d’ara, constatarem que ha estat pitjor el remei que la malaltia. La setmana vinent ho veurem.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Veïns de Calaf reclamen una solució al tema de l’aigua, ja

Els veïns de Calaf comencen a estar ja cansats dels problemes endèmics amb l’aigua del municipi, que cada vegada són més recurrents i demanen...

L’Associació Polígon dels Plans torna a la Unió de Polígons de Catalunya

L’Associació Polígons dels Plans ha tornat a formar part de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), entitat vinculada a la Cambra de...

La UEA prepara per dimecres el IV Fòrum Empresarial de l’Anoia

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) reprèn el proper dimecres dia 28 d’octubre, la celebració del IV Fòrum Empresarial de l’Anoia, que havia quedat...

Una sessió particular

Intensa, caòtica i productiva, serien tres adjectius per qualificar la sessió deliberativa sobre els Espais Oberts que va organitzar el Departament de Territori el...

S’ajorna l’estrena europea de l’Igualada Rigat

El Comité Europeu d’hoquei sobre patins ha decidit l’ajornament de dotze partits de les competicions continentals previstos per al pròxim novembre 7, “atenent la situació...
Compartir