Estado de alarma (II)
E

1 de juny de 2020

Jaume Singla

 

Quan el dia 14 de març, el “gobierno de España”, decreta el Estado de alarma posant al govern de Catalunya en una posició subalterna en la lluita contra el coronavirus, a Catalunya s’havien produït 107 morts. Dos dies abans, la Generalitat havia decretat el confinament total de la Conca d’Òdena, per frenar l’important focus de contaminació detectat a l’entorn d’Igualada.

Quinze dies després de la declaració unilateral del Estado de Alarma –es va fer per decret llei sense passar per Las Cortes- les víctimes mortals a Catalunya superaven les 3.142 amb una punta de 404 morts en un sol dia, el 30 de març concretament.

En aquells dies, el president Quim Torra, confinat a la Casa dels Canonges ja que patia Covid-19, va demanar el tancament de fronteres de Catalunya per evitar l’expansió exponencial de l’epidèmia. L’Estat s’hi va negar. Al mateix temps, la presidenta de les Illes Balears decretava el tancament de fronteres de les illes i –qui ho havia de dir- el gobierno ho va acceptar. Les afectacions a les illes varen començar a caure i va ser el primer territori de l’estat en quedar pràcticament lliure de la Covid-19.

L’assumpció de totes les competències per part de l’Estat va fer anular totes les comandes de material sanitari, especialment els anomenats EPIS, quedant les compres en mans d’un ministeri, el de Sanidad, que fa quaranta anys que està buit de competències i gestionat per un ministre Salvador Illa, que el més rodó que ha vist en sanitat, és una unça de xocolata que li varen portar els Reis quan era petit.

Fruit de la inexperiència o, pitjor, de la corrupció generalitzada, es varen produir vergonyosos, i encara no aclarits, episodis de tota mena. Des de comandes pagades i no lliurades, a carregaments requisats en països tercers, fins a requisicions del mateix gobierno de España, de materials comprats per la Generalitat de Catalunya que es quedaren a Madrid “porque lo ha decretado el ministerio”.

La manca de respiradors i d’altres equipaments sanitaris va despertar la solidaritat dels catalans que, en la mesura de les seves possibilitats, varen fabricar-los. Des de la Cambra de Comerç fins a Seat; des de l’ANC a les universitats i laboratoris catalans, tothom va posar el seu gra de sorra per millorar la situació de precarietat material dels hospitals catalans. Ha fet més, molt més, la solidaritat dels ciutadans que no pas el “ordeno y mando del gobierno de España” que s’ha gastat més diners en publicitat institucional que en mesures efectives de protecció dels ciutadans.

En mesures sanitàries efectives s’ha dedicat a fer com “el perro del hortelano”. Ni ha fet, ni ha deixat fer, malgrat la seva responsabilitat, incrementada per la decisió d’acaparar tots els poders mitjançant l’estat d’alarma que prolonga i prolonga. Mentrestant el nombre de morts a Catalunya, en el moment d’escriure pugen fins als 12.154.
Ho seguirem analitzant la setmana vinent, si Déu vol… i el coronavirus ho permet.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta