Estado de alarma (i III)

259

Jaume Singla

En aquest tercer capítol de l’anàlisi del Estado de Alarma a Espanya, decretat per Pedro Sánchez i ratificat sis vegades a Las Cortes Españolas, és el moment de repassar les xifres “oficials” de víctimes i les maniobres fosques que s’han produït –i es seguiran produint- al seu voltant.

Per fer-ho citaré als periòdics Bloomberg i Financial Times que qualifiquen de desastre la gestió que ha fet el govern espanyol, comparant-la amb la dels altres estats europeus. Es tracta de mitjans de caràcter econòmic que es llegeixen a tot el món.
Blomberg compara i veu que hi ha hagut països europeus que han tingut moltes morts, però han trampejat l’economia. N’hi ha que no han tingut tants morts, però han castigat molt l’economia. I després tenim l’estat espanyol, que ha tingut molts morts i també ha castigat molt l’economia.

Per al Financial Times, l’estat espanyol té dos rècords: una de les xifres de morts més altes del món en víctimes absolutes i la segona més alta d’Europa en morts per milió d’habitants. Això atenent a les xifres oficials que a dia d’avui són 28.000 persones mortes. El mitjà –que de comptes en sap una estona llarga- ha mirat les estadístiques de les empreses funeràries d’Espanya. S’han donat un total de 190.000 morts entre l’explosió del coronavirus i final del mes de maig, quan en anys anteriors en aquest mateix període es produïen unes 145.000 defuncions. La diferència no serien els 28.000 morts per covid-19 que diu el govern Sánchez, sinó 45.000. Estem parlant de persones que han mort sense poder-se acomiadar de les seves famílies.

Quan un govern agafa competències que no li són pròpies i les retira a altres que les tenen assignades per la seva sacrosanta Contitución, hauria de ser conscient de la responsabilitat que assumeix. Però el PSOE de Sánchez és igual que el de Felipe i Guerra que varen fer de la mentida i la corrupció la seva marca de fàbrica.

Què es pot esperar d’un govern que menteix fins i tot amb les dades estadístiques? O que la primera família de l’estat sigui també la més corrupta i que en temps de crisi sanitària, lluny de deixar de furtar recursos a l’erari públic, continuï amb les seves corrupteles i fraus a la hisenda. Una hisenda de la qual en surten els seus copiosos sous, prebendes, càrrecs i serveis particularíssims.

A Las Cortes, ara mateix ens estan fent un teatre de babarotes amb la gestió del Marlaska i la Guardia Civil, fent veure que es barallen. Falòrnies. El que fan en realitat és desviar l’atenció del poble a fi i efecte que no ens adonem que, avui per avui, això de l’Estat Espanyol és una màquina de generar corrupció, patiment, pobresa i també, com ens indica la premsa estrangera, mort.

Perdoneu! Però algú ho havia de dir.