El vot dels ciutadans és el que posa o treu majories de govern, ja sigui a l’ajuntament, al Parlament de Catalunya o al d’Espanya. Això es produeix mitjançant campanyes electorals per incitar als electors a elegir entre un seguit de candidats, imposats pels partits respectius.
Les institucions, bàsicament Generalitat i ajuntaments hi han de posar els mitjans materials per assegurar l’exercici del vot dels ciutadans. Les juntes electorals –és a dir la judicatura- té el paper d’àrbitre quan sorgeix un conflicte.
La realitat però és que els partits quan estan al govern, massa sovint actuen com si els vots fossin seus. I no és així. Els partits només en són dipositaris mentre dura el mandat i, han d’actuar amb respecte a la decisió majoritària dels electors.
Les eleccions de diumenge han acabat sent decidides per un Tribunal…. per la actuació d’amagatotis de grupuscles afins al PSC. Els tribunals també han decidit quin partit pot estar present en els espais públics i quin no. Després hi ha ajuntaments que han aprofitat les decisions judicials per aplicar mesures restrictives envers determinades candidatures i afavorir-ne a d’altres.
Així hem vist que s’ha donat més espai al feixisme que, avui per avui, no està present al Parlament de Catalunya, que a la força política que inclou als dos darrers expresidents de la Generalitat, Carles Puigdemont i Quim Torra.
Com és possible que un alcalde de capital de comarca intenti manipular el lliure accés dels seus conciutadans a la publicitat electoral que els pot ajudar a decidir el seu vot? Per què hi ha partits que reclamen a la Junta Electoral la bestiesa de fer retirar la paraula Democràcia del balcó de l’ajuntament?
Hi ha partits –i alcaldes- que consideren que es pot retorçar la llei a la seva conveniència per tal que s’ajusti a la seva barroera voluntat. Ho fan perquè no tenen ni el més mínim respecte envers els seus conciutadans.
A banda de bandarres són uns enzes. La tecnologia avui ens permet prescindir dels actes públics, dels cartells als fanals o les pancartes tan habituals el segle XX, que hem substituït pels missatges a les xarxes socials, els vídeos de campanya o els missatges directes per sms, whatsapp o telèfon.
El vent de la història en forma de vots a les urnes diumenge, podria fer que aquests personatges cap de fava i aquests partits oportunistes, desapareguessin de l’escenari polític català. Tot depèn del nostre vot… si no, els haurem d’aguantar quatre anys més.
Poden manipular la campanya però no podran condicionar els nostres vots. En votar cal ser molt curós per no donar poder a qui no el sap exercir amb respecte al ciutadà.
