En dos anys hem viscut -de fet encara vivim- una terrible pandèmia que feia més de cent anys que la humanitat no havia vist i una inhumana guerra a Europa que ens acosta perillosament al desastre nuclear. A més de viure dues de les pitjors crisis econòmiques que ha conegut el món.
Els que ja tenim una edat tot sovint avorrim als que ens coneixen amb les nostres “batalletes” del que hem viscut en el passat, que no és poc, però és molt menys del que veiem aquest segle XXI que ens prometíem més feliç del que realment està sent. Tant és així que en força moments a tots se’ns ha escapat dir “abuelo Cebolleta” a algun amic molt donat a explicar les seves “batalletes” del passat.
Suposo que a aquestes alçades de l’escrit la majoria de vostès, pacients lectors, no saben d’on surt el malnom d’Abuelo Cebolleta o sí, si tenen l’edat suficient per haver llegit els “tebeos” de l’editorial Bruguera. La família Cebolleta eren uns personatges creats pel dibuixant Vázquez on l’avi de la família sempre donava la seva interpretació de la realitat, a partir de vivències bèl·liques viscudes en el passat. I com que els artistes saben copsar la realitat de manera més planera, el dibuixant va crear un personatge en el qual, vulguem o no vulguem, amb els anys tots ens hi anem convertint.
Si rellegiu les meves columnes al llarg de més de trenta anys, veureu que de tant en tant, tampoc m’he passat, he explicat com es va fer per a aprovar la Constitució, l’Estatut, la legalització dels partits o frases de l’expresident Jordi Pujol, entre altres cites del passat.
Us imagineu la quantitat de “abuelos Cebolleta” que estem “fabricant” avui en dia amb totes les coses que fins fa vint-i-tres dies ens semblaven impossibles? Quan els vostres nets -els meus ja no em pregunten res, no volen que els foti la xapa- es queixin de l’augment del cost de la vida segurament que els explicareu la brutal pujada que estem patint per enriquir a les empreses de l’Ibex 35. Que per cert, Pedro Sánchez atribueix a Putin sense recordar que les puges brutals són anteriors a la invasió d’Ucraïna.
Per la meva part faig propòsit d’esmena i procuraré no donar gaire la xapa, només l’estrictament necessari per posar en context el tema que l’actualitat em porti a comentar en cada moment. El que no faré mai és convertir-me en un tertulià, “especialista” de tot, ja sigui vulcanologia, epidèmies, relacions exteriors, política militar o el que calgui en cada moment, com estem veient dia si i dia també a les televisions i ràdios espanyoles.
Jo ja no ho veuré però en el futur hi haurà milers d’abuelos Cebolleta explicant les batalletes que ens han caigut a sobre…. i les que ens queden per caure.
