A Espanya, quan un partit pretesament ecologista arriba al govern, els preus de l’energia pugen fins a nivells insuportables. El missatge de l’ecologisme de barra -de bar i de l’altra- es basa únicament en exigir estalvi d’energia als ciutadans, però sense posar mesures reals.
En lloc de mesures que facilitin l’estalvi energètic com serien la potenciació del transport públic, millorar les infraestructures, avançar els horaris televisius o facilitar crèdits a les empreses per a millorar els seus processos productius, els ministres del ram es limiten a campanyes publicitàries enganyoses i, bàsicament, d’autobombo..
Per exemple, un matrimoni d’ancians que baixi la calefacció un parell de graus per a estalviar diners en el rebut del gas o de la electricitat, tot el que aconsegueix es passar fred per veure la seva factura reduïda en un euro i mig o dos euros mensuals, a tot estirar. Això és així perquè les tarifes energètiques a Espanya estan pensades per a robar descaradament als consumidors. El consum real és la part més petita del rebut. Són més importants els impostos, els peatges de la xarxa, el lloguer d’aparells…. que el mateix consum.
Quan fa dos anys que governa a Espanya la coalició del PSOE amb Podemos els preus energètics estan arribant a uns nivells mai vistos mentre que Rodalies Renfe és un desastre que no convida al seu ús. Per no parlar del carrilet que abans de patir el tripartit de José Montilla tardava una hora i deu minuts en anar d’Igualada a Barcelona i ara -si no hi ha retards- tarda dues hores menys deu minuts. A les carreteres espanyoles, cada dia milions de cotxes hi passen hores consumint combustible sense avançar, a les entrades de les ciutats, ja sigui en dia laborable o en cap de setmana.
Els ciutadans, que paguem per tot i cada dia més, patim amb franciscana paciència tots els entrebancs que ens provoca la corruptela dels governants que pensen més en el futur consell d’administració que els tocarà quan deixin el govern, que en facilitar les coses als ciutadans. L’esperança que amb el temps tot es millorarà ens té conformats, pagant, callant i votant corruptes, mentre el preu de l’energia puja i puja cada dia.
Com deia l’enyorat Perich “L’esperança és l’últim que es perd… i és una llàstima. Si l’esperança fos el primer que perdéssim, potser faríem alguna cosa per a arranjar-ho tot”.
Els mitjans de comunicació ens estan tornant a tots una colla de corders, cada dia amb menys drets i cada dia més callats i preocupats perquè de tant en tant arriben “pateres” amb immigrants “que ens poden fer perdre part del que tenim”.
La llana del clatell és el que hauríem de perdre d’una vegada per totes.
