La covid no només ha castigat empreses, autònoms, assalariats, etc… També els bancs n’han patit els efectes. La diferència és que ells tenen clar com repercutir-ho. Davant les pèrdues declarades per provisions i disminució del marge, els principals bancs espanyols s’han llançat a una puja de comissions, sobretot de manteniment dels comptes d’estalvi.
Ja no n’hi ha prou amb tenir la nòmina domiciliada per evitar-les sinó que en la majoria dels casos es demana complir alguna altra condició com: utilitzar dos cops al mes la targeta de crèdit; mantenir una assegurança (de la llar, de vehicle…) amb un import mínim de prima; mantenir fons d’inversió o dipòsits de fins a 30.000 euros o tenir contractat amb l’entitat algun préstec. Els imports cobrats per aquest concepte poden anar del 5 euros mensuals als 30, sí, heu llegit bé, 30 euros mensuals per tenir un compte obert sense el que ells en diuen vinculacions.
Davant d’aquestes pràctiques cal tenir en compte vàries coses de les quals ja s’ha advertit des dels Organismes de Consum:
El contracte signat amb l’entitat ha de recollir la possibilitat de la pujada de les comissions aplicables.
Hi ha d’haver una raó vàlida que justifiqui l’increment: aquí hi ha el punt més controvertit, hi hauria d’haver un valor afegit de tal manera que no es pot cobrar
més pel mateix o més per menys.
L’increment s’ha d’haver informat prèviament amb l’antelació suficient, és a dir, hom no pot descobrir l’increment perquè l’hi carreguin al compte
Les autoritats de consum es plantegen obrir expedients sancionadors als increments de comissions que no compleixin aquestes condicions i asseguren que «ha de prevaldre el dret de l’usuari a mantenir les condicions que li van ser publicitades».
Cal tenir present però que l’expedient administratiu és el primer pas que no exclou haver de recórrer als tribunals cas que sigui necessari
