Un article de
Jaume Singla

El naufragi
E

10 de maig de 2021

La situació que s’ha creat a Madrid amb l’abassegadora victòria de la extrema dreta -PP i VOX- i la caiguda de la dreta –Ciudadanos i PSOE- que combinat amb la resituació dintre de la debilitat de l’esquerra -Más Madrid i Podemos- deixa un panorama molt complicat per a la política estatal espanyola.

Els guanyadors de les eleccions tenen dos trets en comú: el menysteniment visceral a Pedro Sánchez i a Pablo Iglesias i l’odi insuperable a Catalunya. A més s’ha produït l’abandó de la política de Pablo Iglesias, l’únic polític espanyol que ha reconegut públicament que a Espanya hi ha presos polítics. També és cert que des de la vicepresidència del gobierno de España, poca cosa va fer per pal·liar aquesta injustícia.


El PSOE ha patit la pitjor derrota de la seva història a Madrid, passant de primera força electoral fa dos anys, a tercera en aquesta ocasió i sense recuperar -ans al contrari- cap dels vots que ha perdut Ciudadanos que, no ho oblidem, va sorgir d’una escissió, no declarada, del PSC. Aquesta derrota se suma a les que va patir a Andalusia, Galícia i Euskadi. Lamentablement per a Catalunya, aquí va aconseguir l’única victòria territorial dels darrers anys. Les properes eleccions andaluses fan tremolar a la plana major del socialisme espanyol que, és més espanyol que socialisme.

Amb l’extrema dreta desfermada, el PSOE acollonit i Podemos en fase de renovació de lideratges, la situació de Catalunya dins de l’Estat s’ha convertit en l’avantsala de l’infern. Algú pot confiar encara en una taula de diàleg sincer?

Per als catalans la situació que els resultats electorals de Madrid provoquen en el tauler polític espanyol és altament perillosa ja que tot indica que continuarem sent l’ase dels cops estatals. És l’hora doncs de renovar el govern de la Generalitat.

El 52% dels vots –7,5 punts més que els que ha tret Ayuso a Madrid, però en quatre forces diferents- obliga als tres grups parlamentaris independentistes a posar-se d’acord ben ràpidament i amb un programa de treball rigorós i decidit, per formar un govern que ens defensi de les agressions que els partits estatals incrementaran en contra dels catalans. Ja s’ha vist que insultar Catalunya i maltractar els seus líders dona vots a Madrid i envalenteix a l’extrema dreta violenta.

Estem veient el naufragi de l’única esperança que a uns quants els quedava que, amb diàleg i bones maneres, podríem obtenir petites parcel·les de llibertat dins d’Espanya. Treiem-nos-ho del cap: l’Estat de les Autonomies ha mort i ja no és possible ampliar l’autogovern sense trencar amb Espanya.

Un prec als 72 diputats independentistes del Parlament: nomeneu un capità que posi el vaixell rumb a la llibertat. Ens hi va la dignitat i la vida.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta