Ícar és un jove personatge de la mitologia grega que, dotat d’unes ales que li va donar el seu pare, portat per l’emoció va ascendir tant, malgrat els advertiments del progenitor, que en acostar-se al sol es va desfer la cera que unia les plomes i va caure a la mar, on va morir. Aplicar aquesta història a l’empresa familiar ens permet fer diverses reflexions.
L’ambició sense control pot portar a assumir riscos excessius com créixer massa ràpid, diversificar sense planificar o invertir sense una anàlisi o planificació adequades. La falta de control pot ser deguda a l’excés de confiança dels predecessors per èxits anteriors o a creure haver heretat les seves capacitats, entre altres. Pot haver-hi temptació d’assumir riscos excessius, per exemple, sobrepassant els límits establerts per l’experiència dels predecessors, per demostrar la capacitat a uns altres o a un mateix.
En les empreses familiars cal combinar el respecte a la història i l’experiència amb l’emprenedoria i innovació per adaptar l’empresa als canvis. Com en el Gatopardo, “si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï”; si volem que continuï havent-hi un negoci, probablement cal canviar de negoci o la manera de fer negoci.
És recomanable que els continuadors es formin adequadament i adquireixin experiència de manera progressiva, superant reptes preestablerts i aprenent dels fracassos.
Ícar no va escoltar els consells del seu pare, la comunicació intergeneracional no va funcionar. La comunicació no consisteix simplement a transmetre informació per l’emissor, sinó en què aquesta sigui assimilada pel receptor.
Telèmac -fill d’Ulisses-, el protagonista de l’Odissea, és el cas contrari. Abans d’emprendre el viatge a la recerca del seu pare cerca consell; madura i creix lentament.
La rondalla del grec Esopo, adaptada per La Fontaine sobre la llebre i la tortuga, uneix tots dos perfils i ens recorda que l’èxit no depèn tant de ser el més ràpid a créixer o a prendre decisions impulsives com la llebre, sinó de la constància, la planificació i la capacitat d’adaptació de la tortuga que, amb estratègia i disciplina, es manté ferma al llarg del temps.
Segurament en el punt mitjà hi ha la virtut.
