Els antiquíssims passatges d’en Galí (primer, amb el nom de Garí) i el passatge de El Forn es mantenen com a aquelles retallades vies que, en els seus orígens, anaven de la històrica Plaça Nova o del Blat cap a les respectives sortides de la muralla, en obrir-se -amb portals d’arc de mig punt i pilona circular, de pedra, inclosa- cap al vell Carrer Nou de Dalt, avui Carrer Nou. L’existència d’aquests passatges -amb unes magnífiques empremtes d’un vell urbanisme medieval- data dels dies de la construcció de les segones muralles; però no va ser fins al segle XV que van esdevenir veritables punts de transit, amb habitatges, tallers i unes modestes botigues. Tanmateix, més enllà de merèixer un capítol a part per la presència d’un edifici tan emblemàtic com és Capella de la Mare de Déu de Montserrat, un tret distintiu que caracteritza al Passatge d’en Galí del de El Forn és la seva disposició en forma de “ela”, una silueta que segurament respon a la voluntat municipal d’acomodar un traçat urbà als interessos d’algunes propietats.
I, sense cap història en especial, una mirada atenta al Passatge de El Forn et descobreix una tipologia d’edificis i establiments a peu de carrer molt semblants al d’en Galí; així i tot, aquest guarda la peculiaritat del seu nom en ser-li imposada la denominació de “Forn” en memòria d’aquell popular primer forn -el Forn de dalt- construït a la vila a principis de l’Edat Moderna. Posteriorment, la importància d’aquesta via va anar en augment tan bon punt com s’hi anaven instal·lant botigues per al despatx d’aliments i també de robes; uns establiments que en certa mesura han sobreviscut fins fa ben poc, essent substituïts per una tipologia de comerços més propers al món del lleure i la restauració.
